Víctor Labrado

Qui és Víctor Labrado

Tres dels llibres de Víctor Labrado que publica Bromera parteixen, segons l’editorial, de coses que van passar. La guerra de quatre n’és l’exemple més clar: Bromera la defineix com una crònica de la resistència armada urbana, feta amb la documentació que hi ha i amb el record dels que en van sobreviure, i n’admet la parcialitat, també perquè «l’autor no vol dissimular l’afecte pels vençuts». El fil és un crim del 1946, la mort a trets de l’alcalde d’un poble valencià: les autoritats el van atribuir a una conspiració comunista, i el llibre intenta aclarir per què se’n van condemnar innocents, al costat de les accions d’un petit grup de maquis que actuava als voltants de València. A No mataràs, el protagonista és Pepe el Carinyo de Rafelcofer, que el 1936 era un dels grans del raspall a la Safor: la guerra li va acabar el joc, i després va sobreviure d’amagat, amb tractes amb els maquis i la Guàrdia Civil al darrere. L’editorial diu que l’autor s’hi va cenyir als papers, «sense concessions a la ficció», i als seus veredictes hi consta el premi Enric Valor de novel·la del 2014 per a aquest llibre. Del 2023 hi consta el premi de novel·la Ciutat d’Alzira per a Nascuts del fang, que Bromera anomena «una història sense ficció»: la vida a la marjal de l’Albufera dels anys cinquanta als vuitanta, amb Ramonet, que als sis anys ja anava darrere del pare.

Segons Bromera, Labrado va viure de prop l’episodi que conta La mestra. La protagonista, Marifé Arroyo, va lluitar als anys setanta i vuitanta per la dignitat del valencià i per un ensenyament progressista, i pel seu compromís amb els drets lingüístics la van represaliar i treure de l’escola de Barx; l’editorial diu que s’ha convertit en «el símbol d’una generació d’educadors compromesos amb la llengua». La pàgina d’autor de Bromera, que el fa néixer a Sueca el 1956 i el presenta com a escriptor i docent, li atribueix també el IX premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (del 2007, segons els veredictes de l’editorial) per El segle valencià, sobre les lletres valencianes del segle XV, d’Ausiàs March i el Tirant lo Blanc a Antoni Canals i Jordi de Sant Jordi. Per als lectors més joves, l’editorial n’esmenta Cròniques d’un rei, una recreació de la llegenda de Jaume I i dels primers valencians. A Llegendes valencianes, amb pròleg de Joan F. Mira i dibuixos de Francesc Santana, Labrado presenta, després d’una recerca en la tradició oral, criatures com els nyítols, els butonis o la Quarantamaula. Veus, la mar, publicat per Edicions 62, va guanyar el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa en l’edició del 2020, segons el palmarès de l’AELC, que el convoca; Bromera li atribueix també el premi Joanot Martorell.