Josep Carner i Ribalta

Qui era Josep Carner i Ribalta

Quan el cinema es va fer sonor, Josep Carner i Ribalta va ser enviat a Hollywood, i allà va escriure en castellà les adaptacions, els guions i els diàlegs de deu pel·lícules de la Paramount pensades per al públic de parla hispana; en va fer dues més a Mèxic. Hi havia arribat des de Nova York, on havia treballat de publicista per al magazín El Mensajero Paramount. El Diccionari de la literatura catalana (DLC) qualifica de «notable» aquesta trajectòria, que va continuar a Catalunya amb la República: treballant a la secretaria de Ventura Gassol va organitzar el Comitè de Cinema, va provar de crear una escola on s’aprengués cinema a la pràctica i va engegar un cinema escolar per als instituts de ciutat i de pagès, amb curtmetratges com Els carboners del Montseny. El 1934 va escriure Com es fa un film, que segons el DLC era «el segon llibre de formació cinematogràfica en català que es publicava», després del de Josep Massó i Ventós, i també va impulsar Laya Films i els estudis Orphea Films de Montjuïc. Al segon exili va treballar a la 20th Century Fox i va ensenyar cinema al Moorpark College, a Califòrnia, on el 1982 va estrenar Utopia H. P., un espectacle basat en la seva peça Enlloc.

Nascut a Balaguer el 14 d’abril de 1898, hi va dirigir la revista nacionalista Flama (1917-19), portaveu d’una organització que duia el mateix nom i que ell havia ajudat a fundar el 1916. Amb la Dictadura de Primo de Rivera es va exiliar, i a París va ser redactor en cap del butlletí Estat Català. El 1925 va anar a Moscou amb Macià, de qui el DLC el diu «home de confiança», el 1926 va ser al capdavant, amb altres, dels fets de Prats de Molló, i el 1928 era a l’Havana, a l’assemblea independentista. Macià el va cridar el 1931, i ja a Catalunya va ser comissari d’Espectacles i, del 1933 al 1936, cap de premsa del Parlament; quan la guerra s’acabava, va prendre part activa en el Pla de Salvament del Tresor Artístic de Catalunya. El segon exili el va dur als Estats Units, on va dirigir Free Catalonia (1942-44), va fer per a la CBS el programa La Marca del Jaguar (1943) i el 1945 va redactar, amb Joan Ventura i Sureda i Josep Maria Fontanals, una Apel·lació a les Nacions Unides sobre el problema català. A l’escola Berlitz va dirigir durant divuit anys el servei de traductors i intèrprets, fins que es va retirar el 1968.

Va signar sempre J. Carner-Ribalta. Va deixar tres volums de memòries: l’Anecdotari de la Revolució (1937), De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972) i El campanar abandonat, publicat pòstumament el 2020. La seva poesia va d’Acoraments i gaudis (1925) a L’alegre vianant (1969), amb Càntic d’amor (1934) i Les gràcies terrenals (1958) entremig; en prosa de ficció hi ha la novel·la Sota el cel dels tròpics (1935) i el recull Nits de lluna a l’Orinoco i altres contes (1983), i al teatre, El plaer de viure (1936). Com a traductor va passar al català la poesia completa de Paul Valéry i obres de Conrad i de Tagore, i el 1937 va aplegar en volum els Poetes russos de la revolució, que la Revista de Catalunya havia publicat el 1926. A la crònica i l’assaig històric, el DLC hi posa Francesc Macià. El seu cas personal en el Moviment Patriòtic de Catalunya (1926), Retorn a Macià i El Complot de Prats de Molló (tots dos del 1987), Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (Mèxic, 1947) i una Contribució a una biografia de Gaspar de Portolà (1966).