Pere Ribot

Qui era Pere Ribot

El primer premi Ossa Menor, el 1950, va ser per a Llengua de foc, de Pere Ribot. Havia debutat el 1935 amb Laetare, publicat amb el consell de Marià Manent, i l’Enciclopèdia Catalana considera que aquell llibre obria «un nou camí en la poesia religiosa». Segons la mateixa font, Ribot s’aparta de la manera folklòrica de llegir Verdaguer i es manté «lluny de la poesia mística convencional»; hi destaca el to sentenciós i hi troba ressons de Claudel, que ell mateix va traduir, de Prudenci i de la Bíblia. La temàtica religiosa i el paisatge del Montseny marquen, segons l’Enciclopèdia, una producció extensa, que va de L’ombra dels tres (1945) a La llum del corriol (1997) passant per La pedra en la veu (1971) o Cadolles de muntanya (1978); El pont de l’àguila (1951) aplega poemes montsenyencs.

Ordenat sacerdot el 1941, Ribot va passar la postguerra a Riells de Montseny, la parròquia on va ser rector més de cinquanta anys i que l’Enciclopèdia descriu com «un dels primers fogars del catalanisme literari» d’aquella època. El 1954 hi va organitzar una festa poètica que va reunir una gran part dels poetes que vivien a Catalunya i no a l’exili i que va tenir, diu la font, una «notable repercussió». Havia començat a publicar al Diari de Mataró, i després va col·laborar a La Publicitat i a La Veu de Catalunya. Fora dels seus poemaris, hi ha llibres en què va intervenir amb altres: La Seu adorant (1983), amb xilografies d’Antoni Gelabert, la versió catalana del breviari Litúrgia de les hores (1978) i el volum il·lustrat El Montseny (1975), del qual va escriure el text.