Artur Bladé i Desumvila

Qui era Artur Bladé i Desumvila

Una part de l’obra d’Artur Bladé i Desumvila són retrats de gent que havia tractat de prop. Pompeu Fabra, Francesc Pujols i Antoni Rovira i Virgili els va conèixer a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller, on va viure del 1939 al 1942, i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hi relaciona El mestre Fabra, Francesc Pujols per ell mateix i El meu Rovira i Virgili. De les converses amb Pujols en va sortir Geografia espiritual de Catalunya. Teories de Francesc Pujols (1944), editat a Ciutat de Mèxic per la Biblioteca Catalana de Bartomeu Costa-Amic. A Fabra li va dedicar també Pompeu Fabra. Biografia essencial (1969), que l’AELC dona com a premiat als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Zuric del 1968, i Contribució a la biografia de mestre Fabra (1965); a Rovira i Virgili, que sempre va tenir per mestre, El meu Rovira i Virgili (1981), premi Rovira i Virgili d’assaig, i Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984). L’Enciclopèdia Catalana les qualifica de biografies «de primera mà».

L’Enciclopèdia situa a l’exili el començament de la seva activitat d’escriptor. Del pas per Montpeller en va quedar L’exiliada, un dietari dels anys 1939-1940 publicat el 1976; la continuació, dels anys 1941-1942, va aparèixer el 2011 dins l’Obra completa, iniciada el 2007. El 1942 va anar a Mèxic, on va viure de feines diverses, entre les quals el periodisme, i va escriure a Pont Blau, La Nostra Revista i Xaloc; d’aquells anys parla De l’exili a Mèxic (1993), que l’AELC dona com el seu últim llibre publicat en vida. El 1961 va tornar a Catalunya per instal·lar-se entre Tarragona i Benissanet, i va continuar escrivint dietari: els quatre volums de Viure a Tarragona (1984-1991) recullen la vida de la ciutat del 1966 al 1976. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi. En el conjunt de l’obra, l’Enciclopèdia en remarca «l’esperit horacià».

L’altra gran matèria dels seus llibres és la Ribera d’Ebre, la comarca on havia nascut el 1907. Benissanet, que les Edicions Catalònia d’Avel·lí Artís i Balaguer van publicar a Mèxic el 1953, va ser segons l’AELC el primer d’una sèrie de títols sobre les terres de l’Ebre, i en sortir el van elogiar Joan Coromines, Joan Triadú, Sebastià Juan Arbó i Rafael Tasis; l’Enciclopèdia hi veu una evocació «sublimada i realista». El 1970 es va reeditar amb el títol Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català, i l’AELC registra el premi de Cultura Catalana dels Jocs Florals de París del 1950 per a Benissanet. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català. En aquesta mateixa línia l’AELC hi posa Crònica del país natal (1958), i l’Enciclopèdia hi relaciona Gent de la Ribera d’Ebre. Artesans, pagesos i rodaires (1971). D’una estada de tres mesos a Catalunya el 1956 en va sortir Viatge a l’esperança (1973). Les memòries de la seva infantesa, L’edat d’or, es van publicar el 1996, després de la seva mort, que va ser a Barcelona.