Ramon Planes

Qui era Ramon Planes

Els assaigs de Ramon Planes giren gairebé tots al voltant de Sitges i del modernisme. Per a l’Enciclopèdia Catalana, hi conviuen el rigor documental i una prosa amena, pensada per divulgar. Amb El Modernisme a Sitges (1969) havia guanyat el 1968 el premi Yxart. L’article n’esmenta també Llibre de Sitges (1952), Rusiñol i el Cau Ferrat (1974), El Penedès i el Garraf (1961) i El mestre Morera i el seu món (1972). Les seves Memòries van sortir el 1987. Com a traductor, la font en cita Alan Paton i Ian Fleming. Nascut a Sitges el 1905, va treballar de perit químic, va escriure en diverses revistes literàries i va ser secretari de redacció de L’Amic de les Arts. Va morir el 1989.

En la novel·la, l’Enciclopèdia distingeix dues direccions. D’una banda, una part important dels títols s’inclinen cap a un «psicologisme d’arrel realista i costumista», com un «retaule provincià»: El cercle de foc (1952), El pont llevadís (1950), La filla del pintor (1976). De l’altra, hi ha novel·les amb trama policíaca, com Crim al carrer Tuset (1973), La terra té camins (1971) i, de nou, La filla del pintor. Confessió en el tren (1954) és un cas a part: l’article la contraposa al primer grup, i el tema és la crisi amorosa d’una protagonista femenina durant la Segona Guerra Mundial.