Tomàs Roig i Llop

Qui era Tomàs Roig i Llop

L’Enciclopèdia Catalana considera La noia de bronze (1926) la més reeixida de les narracions de Tomàs Roig i Llop, que va publicar contes, reunits en diversos volums, i alguna novel·la breu, com Facècies (1924), Ventall de contes (1939), Marta la fatídica (1932) o La represàlia (1968). Segons la mateixa font, va començar en la línia de Víctor Català i dels modernistes gironins, sobretot Prudenci Bertrana i Carles Rahola, una herència que «progressivament anà substituint per ressorts psicològics». També va fer teatre i prosa lírica, com Petits poemes de la llar (1947) i Ombres i clarors (1946).

En el gènere biogràfic, Roig i Llop va escriure Prudenci Bertrana: l’home i l’escriptor (1959) i, amb el pseudònim Miquel de Girona, Josep Maria Folch i Torres (1953). Els retrats literaris de Siluetes epigramàtiques van sortir en tres volums, el 1933, el 1952 i el 1971; les memòries Del meu viatge per la vida també en tenen tres, dels quals dos es van publicar el 1975 i el 1978 i un altre, segons l’Enciclopèdia, és inèdit; i Girona, arca de somnis (1956) és un llibre de records. Llicenciat en dret, va treballar de perit cal·ligràfic i va dirigir Catalunya-Ràdio, i el 1949 va fundar FESTA, sigles de Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació. A la premsa, va escriure a Esplai, a La Paraula Cristiana, a l’Avui i a La Veu de Catalunya, entre altres capçaleres. La seva filla Montserrat Roig també va ser escriptora.