Josep Estadella i Arnó
Metge, polític i poeta de Lleida, Josep Estadella i Arnó va ser ministre del Treball i de Sanitat amb els governs Lerroux i Samper, i el 1928 va ser proclamat mestre en gai saber. Segons el Diccionari de la literatura catalana, la seva poesia va passar del jocfloralisme a una conceptualització progressiva, que es va consolidar a l'exili, a Occitània i a Andorra.
Llibres de Josep Estadella i Arnó
- Campànules
Campànules
- Clarors
Clarors
- Floralesques
Floralesques
- L'argall
L'argall
- Arquimesa
Arquimesa
- Corrandes i madrigals
Corrandes i madrigals
- Flautes al vent
Flautes al vent
- Fites
Fites
Qui era Josep Estadella i Arnó
Als Jocs Florals, Josep Estadella va guanyar la Flor Natural a Lleida el 1904 i, el 1927, la Flor Natural i l’Englantina d’Or a Barcelona, i el 1928 va ser proclamat mestre en gai saber. El Diccionari de la literatura catalana (DLC) inscriu els seus primers llibres, Campànules (1923), Clarors (1927) i Floralesques (1928), en la poesia de temes populars i en el jocfloralisme. Als anys trenta, amb L’argall (1931) i Arquimesa (1936), hi veu una «progressiva conceptualització», que l’exili va consolidar: el 1936 va passar a Occitània i del 1942 al 1951 va viure a Andorra. D’aquells anys són Corrandes i madrigals (1946), Flautes al vent (1949) i Fites (1951), en què el DLC llegeix «l’abandonament progressiu de les formes tradicionals». El 1996 se’n va aplegar la poesia a Obra poètica.
Metge ginecòleg, Estadella va fundar La Mutual Leridana i el 1919 va presidir el Col·legi de Metges de Lleida. En política va ser diputat provincial per Balaguer i tinent d’alcalde a Lleida, i el 1917 i el 1921, conseller de la Mancomunitat a la secció de beneficència i sanitat. Militant del partit republicà radical, va ser elegit diputat a corts per Lleida el 1932, i amb els governs de Lerroux i de Samper va ser ministre de Treball del 1933 al 1934 i, el 1934, de Sanitat, i també va ser senador. Va col·laborar a les revistes Lleida i Vida Lleidatana, es va interessar per l’estudi de la música popular i el folklore de Ponent i el 1906 va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de Lleida.
