Trinitat Catasús

Qui era Trinitat Catasús

La revista que Trinitat Catasús va fundar el 1914 amb Miquel Utrillo, La Cantonada. Cant d’en T. Catasús i tonada d’en M. Utrillo, només va treure un número. Catasús va publicar poemes en moltes altres capçaleres, com Pèl & Ploma, Un Enemic del Poble, Arc Voltaic, L’Amic de les Arts, Joventut o El Eco de Sitges. Sitges era la seva ciutat: hi va néixer el 1887 i hi va morir el 1940, i l’Enciclopèdia Catalana diu que hi va participar activament en diversos actes culturals. S’havia format a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid. El 1915, quan es va casar, els amics li van regalar un volum amb una part dels seus poemes, De l’hort i de la costa. Després en va publicar tres més: Robins de magrana (1930), Poemes del temps (1919) i Vendimiari (1921). Eduard Toldrà va posar música a alguns poemes seus.

Algunes de les seves poesies van entrar a l’antologia Els poetes d’ara (1924) i a la col·lecció «Lectura Popular». L’article hi remarca «una actitud contemplativa i serena» i una reflexió sobre el temps que passa, amb «un fons de melangia i de sentit religiós». Els temes que hi tornen són el paisatge mediterrani de Sitges, la vida quotidiana i l’amor ideal. Pel que fa a les influències, la font hi veu sobretot Alcover i Carner, i algun rastre de Maragall, i hi nota la relació amb Folguera, Joaquim Sunyer i López-Picó. De l’autor, diu que era «proper a l’estètica classicista i a la iconografia del noucentisme» i que va adoptar també «models estròfics i mètrics de la poesia popular».