Josep Guia

Qui és Josep Guia

A De Martorell a Corella (1996), Josep Guia sosté que el Tirant lo Blanc és obra de Joan Roís de Corella, i no pas de Joanot Martorell. Guia ha llegit textos medievals a partir del lèxic, de la fraseologia i de l’estructura, sovint al costat de Maria Conca, i n’ha tret posicions que l’Enciclopèdia qualifica «de vegades controvertides». A Ficció i realitat a l’Espill (2010) estudia l’Espill, un altre clàssic valencià del segle XV. Amb Maria Conca ha estudiat també els reculls de proverbis catalans més antics i la fraseologia com a disciplina, i és un dels editors de l’edició crítica (2001) dels Refranes o proverbios en romance d’Hernán Núñez, on li van tocar els proverbis catalans, aragonesos i italians.

La filologia, en què es va doctorar el 2008, li va arribar després de les matemàtiques. Nascut a València el 1947, s’havia doctorat en matemàtiques el 1974 i va ensenyar al departament d’Àlgebra de la Universitat de València del 1971 al 2010; la seva recerca matemàtica, publicada en revistes internacionals, és de topologia general. En aquella universitat va ser també vicerector d’Estatuts entre el 1984 i el 1986, i, segons l’AELC, es va encarregar de redactar-ne els Estatuts.

Milita en l’independentisme d’esquerres: ha estat dirigent del PSAN i editorialista de Lluita, la revista del partit, i aquesta militància li ha valgut multes, detencions i processos, en vida de Franco i després. En els seus assaigs polítics reclama els Països Catalans com a unitat política; entre ells hi ha És molt senzill: digueu-li Catalunya (1985), que el 1997 ja anava per la sisena edició, o València, 750 anys de nació catalana (1988), premi d’assaig Joan Fuster. La Fundació Jaume I li va concedir el 1986 un dels seus premis d’activitat cívica.

També amb Maria Conca ha signat estudis de memòria històrica sobre la repressió franquista a Beneixama i a Alacant. Entre altres reconeixements, ha rebut el premi Valeri Serra i Boldú (1995) i el premi Manuel Sanchis Guarner (1997).