Antoni Prats

Qui és Antoni Prats

Dels poemaris que Antoni Prats va aplegar el 2022 a Vora l’Esfinx. Obra poètica (1981-2021), deu ja havien vist la llum abans, i la majoria amb premi, segons el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’arxiu de l’autor. Els premis de poesia que li recull la llista de l’associació van del Vila d’Ondara del 1980, per Epigrammata, al Ciutat de Torrent del 2013, per Encara. Entremig hi ha l’Alfons el Magnànim València del 2008, per L’esfinx, i el Festa d’Elx del 1993, per El barranc i els còdols, que segons el Diccionari de la Literatura Catalana es va publicar el 1995. El mateix diccionari li dona també el Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí per Baules (2006). L’antologia Iberia polyglotta (2006) en va incloure poemes en versió alemanya, i ell mateix va traduir Paul Celan i, segons la biografia de l’AELC, Reiner Kunze.

Com a estudiós, la biografia de l’AELC destaca sobretot la seva dedicació a Salvador Espriu. La tesi amb què es va doctorar en filologia catalana, el 1998, estudiava les idees que hi ha al darrere de l’obra d’Espriu, i el 2001 va guanyar el premi Francesc Vila i Casas d’assaig de temàtica literària amb «Poesia i coneixement de Salvador Espriu». El 2013, que va ser l’any Espriu, va sortir Salvador Espriu o la fidelitat als orígens. Literatura i pensament. També va escriure sobre Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Maria Ibars, entre altres poetes i autors. Fora de la poesia, Mitjaorella (1985) i L’ésser (1991) són, segons el Diccionari, prosa narrativa que va firmar com a Pere Peris, i la llista de l’AELC hi afegeix un premi de narrativa, el Ciutat de Carlet del 2023, per Obrint els ulls. De la seva feina a la premsa en surt El nom i la cosa, que la biografia de l’AELC data el 2018 i el 2024.

Prats és un dels fundadors de L’Aiguadolç (1985), segons el pòrtic. La biografia de l’AELC diu que en va dur la direcció fins al 2012 i que el 2015 la va reprendre; el Diccionari també el presenta com a director de la revista. L’editava l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que Prats va presidir del 1998 al 2011. La comarca era també on feia classes: des del 1975 va ensenyar a Dénia, on va acabar com a catedràtic de castellà a l’IES Maria Ibars, i a la Marina ja hi treballava des del 1971, quan havia començat a l’institut de Pego. Als anys setanta i vuitanta, l’Institut de Ciències de l’Educació el va tenir de professor als seus cursos de llengua i literatura valencianes, i també va donar classes a les escoles d’estiu. Havia nascut a Sueca el 1946 i el 1969 havia acabat la llicenciatura de filosofia, a la Universitat de València. L’AELC el registrava com a soci d’honor.