Sebastià Serrano

Qui és Sebastià Serrano

Comprendre la comunicació. El llibre del sexe, la poesia i l’empresa (1999) havia de ser, segons l’Enciclopèdia Catalana, el «primer volum d’un ambiciós projecte per a establir les bases d’una teoria general de la comunicació», el tema que l’article destaca per sobre dels altres en els estudis de Sebastià Serrano. Àlex Broch, en una crítica a l’Avui Cultura que reprodueix l’AELC, hi va veure «un llibre sobre la història de la humanitat». La biografia de l’AELC dona Literatura i teoria del coneixement (1978) com la primera obra que va escriure en català. Li van seguir Lingüística i qüestió nacional (1979), que el 1978 havia guanyat el premi Joan Fuster d’assaig, i Signes, llengua i cultura (1980), premi Xarxa d’assaig del 1979, un llibre que segons l’Enciclopèdia «assolí un ampli ressò» i que segons la biografia va arribar a més de quinze edicions. La llista de l’Enciclopèdia continua amb Cap a una lògica de la seducció (1996), El regal de la comunicació (2003) i La festa dels sentits (2009), i arriba fins a El regal de la lectura (2022). Com a novel·lista, Serrano va guanyar el premi Ramon Llull del 1990 amb Elogi de la passió pura; de l’altra novel·la que li recullen l’Enciclopèdia i l’AELC, La paradoxa (1985), l’Enciclopèdia en diu que és una «descripció del comportament de les paradoxes a la vida quotidiana».

El 1969, amb vint-i-quatre anys segons la biografia de l’AELC, Serrano va fer a la Universitat de Barcelona els primers cursos de lingüística matemàtica i de semàntica general de tot l’Estat, un fet en què coincideixen l’Enciclopèdia i l’AELC. La lingüística matemàtica era la matèria de la tesi amb què s’havia doctorat en aquella universitat, on havia estudiat matemàtiques i filologia, i les pàgines de l’AELC, documentades per ell mateix, diuen que Elementos de lingüística matemática (1975) va guanyar el premi Anagrama d’assaig del 1974. Havia nascut el 1944 a Bellvís, al Pla d’Urgell. L’Enciclopèdia el presenta com a catedràtic de lingüística general, i el pòrtic de l’AELC hi afegeix la teoria de la comunicació i li atribueix cursos i conferències a París, Roma, Frankfurt i Estocolm i, a l’altra banda de l’Atlàntic, a Berkeley, Buenos Aires i Mèxic, entre altres universitats. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2014, segons l’AELC, el premi Eduardo Benot al Rigor Científic i Lingüístic.