Josep Maria Millàs-Raurell

Qui era Josep Maria Millàs-Raurell

L’Enciclopèdia Catalana descriu Josep Maria Millàs-Raurell com un escriptor «molt atent a la producció contemporània, especialment anglosaxona», i hi relaciona les seves traduccions: El carrer (1930), d’Elmer Rice, que va tenir un gran ressò, Anna Christie (1930), d’Eugene O’Neill, i obres de T. Hardy (1936), de Duhamel (1930) i de J. Copeau (1923). Amb Carles Riba, amb qui també havia viatjat per Europa, va traduir H. R. Haggard (1931), i el 1928 va publicar una selecció de cartes de Beethoven en traducció pròpia. On la font el considera pioner és en la recepció de James Joyce: el va traduir el 1924 i el 1926, i en va fer una «recepció creativa». El recull de narracions La caravana (1927) inclou «Projectes», que per a l’Enciclopèdia és el primer monòleg interior escrit en català, i un parell de relats que deuen clarament a contes de Dublinesos.

Al teatre, del qual defensava la renovació, va començar amb la comèdia Les flames (1919), que va rebre una menció honorífica en un concurs de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic; el 1921 van sortir La vida se’n va, una comèdia, i el drama L’orb, «amarat d’expressionisme negre». A començament dels anys vint va prendre part en les sessions de teatre modern de fora que organitzava l’empresa Canals. L’èxit li va arribar el 1928 amb La llotja, una obra original sobre l’adulteri que, segons l’article, posa en qüestió «la institució familiar i, per extensió, la moral de la burgesia barcelonina». Altres obres en la mateixa línia van tenir menys èxit: Apta per a senyores (1932), «de concepció vodevilesca», Els fills (1928), La mare de Hamlet (1931), La sorpresa d’Eva (1930) o el drama Fruita verda (1935), que va ser prohibit per immoral. Xandí (1931), en canvi, és una tragèdia sobre la vida marginada dels gitanos. Amb El món en què vivim va guanyar el premi Ignasi Iglésias del 1934, però l’obra no es va arribar a estrenar.

Les dues novel·les que va publicar, Tela de somnis (1930) i Entre els isards i la boira (1929), de to cosmopolita, van tenir menys fortuna, segons la mateixa font, i com a poeta només va publicar tres llibres: Tercer llibre de poemes (1922), Primers poemes (1918) i Trenta poemes (1919). Va dirigir L’Instant en la segona etapa i va escriure a Mirador, La Revista o La Publicitat, i amb assiduïtat a La Veu de Catalunya. Va treballar com a alt funcionari a la Mancomunitat i a la Generalitat, i era soci del Pen Club Català. Des del 1939 es va apartar de la vida literària, tot i que encara va traduir al castellà Shakespeare i Defoe. Va néixer a Barcelona el 1896 i hi va morir el 1971.