Josep Maria Prous i Vila

Qui era Josep Maria Prous i Vila

Els primers llibres de poemes de Josep Maria Prous i Vila van ser Infantaments (1923) i La lluna dins el llac (1924). L’Enciclopèdia Catalana hi veu models «d’influència noucentista, en especial Folguera», tot i que el seu punt de partida havien estat Maragall i el Modernisme, i en remarca, entre altres trets, l’arrelament nacional i la cura formal. El dietari Quatre gotes de sang (1936), que la mateixa font descriu com «un al·legat antibel·licista reblert de records i d’arguments republicans i catalanistes», i els poemes de Nòpals (1931) neixen de la seva participació en la guerra del Marroc; del dietari, el Centre de Lectura de Reus va publicar una edició el 2003, amb pròleg de Montserrat Corretger. Poemes de la revolució (1937) és dels anys de la Guerra Civil, quan, segons l’Enciclopèdia, la seva poesia es va fer social i revolucionària; Mirador i La Humanitat en van publicar poemes. Una part de la seva obra, de poesia, narrativa i teatre, va quedar inèdita, com Rosa d’abril i altres poemes, signat el 1936; el 1981 va aparèixer un Recull poètic.

El 1939 Prous es va exiliar a Montpeller i a Perpinyà, ciutat on va morir el 1978. S’havia traslladat a Barcelona el 1926, i allà va ser periodista de La Publicitat i de La Veu de Catalunya i redactor comercial de La Humanitat. Forner d’ofici i, segons l’Enciclopèdia, de formació autodidàctica, a Reus havia format part del cenacle d’avantguarda. El 1919 hi va promoure Llaç, una publicació de signe noucentista on va teoritzar sobre el moviment amb el pseudònim J. Vilaclara. A la mateixa ciutat havia començat a La Veu del Camp i va contribuir a crear revistes «de to avantguardista» com La Columna de Foc (1918-20). Als anys trenta va escriure a Foment de Reus (1930-31).