Tomàs Garcés

Qui era Tomàs Garcés

Tomàs Garcés, nascut el 9 d’octubre de 1901 a Barcelona, va estudiar dret i lletres a la universitat, i abans de fer divuit anys ja dirigia Mar Vella, una revista de barri. Va ser allà on Joan Salvat-Papasseit, de qui va ser gran amic, va publicar el seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes (1919). A La Publicitat signava la crítica com a Ship-Boy, un pseudònim que li venia de ser el benjamí de la redacció, i va ser entre els fundadors de Quaderns de Poesia. Des del 1923 va dirigir la col·lecció Els poetes d’ara.

El primer llibre, Vint cançons (1922), portava pròleg de Carles Riba i, segons l’Enciclopèdia, va ser una revelació que obria «una altra via al simbolisme català», entre Carner i Riba. La crítica, recull l’AELC, l’ha anomenat «el poeta català de la cançó», pel vers curt i l’estrofa regular, i l’Enciclopèdia matisa l’etiqueta de popularista: Garcés parteix de la tradició popular però la reelabora de manera culta i personal. Amb L’ombra del lledoner, El somni, Paradís i El senyal (1935) es va completar, diu l’Enciclopèdia, un món poètic «essencialment líric, intimista i acolorit». Eduard Toldrà en va musicar sovint els poemes: el 1924 va estrenar cinc cançons sobre textos de L’ombra del lledoner.

Amb la guerra se’n va anar a França, on va fer de lector de castellà a la universitat de Tolosa i va tractar de prop el poeta rossellonès Josep Sebastià Pons. El 1939 va tornar i es va implicar en la nova editorial Selecta, al costat de Josep M. Cruzet. La seva poesia de postguerra, escrita només en català, va continuar amb El caçador (1947), La nit de Sant Joan, Grèvol i molsa o Viatge d’octubre, i amb els anys s’hi va obrir més al món exterior, amb poemes adreçats a Lorca, Neruda o Riba.

Havia passat gairebé quinze anys sense publicar quan van aparèixer el dietari El temps que fuig, premiat amb el Ciutat de Barcelona, el Crítica Serra d’Or i el premi de la Generalitat, i el poemari Escrit a terra (1985). A la vellesa va reunir la Poesia completa (1986) i dos volums de Prosa completa. Va traduir Frederic Mistral, Louis Hémon i Ernest Psichari. Barcelona li va concedir el 1992 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes li va arribar el 1993, mig any abans de la seva mort, el 16 de novembre.