Josep Miracle

Qui era Josep Miracle

Josep Miracle es va formar pel seu compte, va fundar diverses revistes i va dirigir entitats culturals i populars del barri de Sants; va treballar de corrector de proves i va ser director literari de l’Editorial Selecta. De les novel·les que va publicar entre el 1930 i el 1932, com Un ram a la finestra, Pel foc de la prova, Blanca o bruna? o Vides inútils, l’Enciclopèdia Catalana en fa sobresortir una de posterior, Seixanta minuts (1948), de tècnica naturalista, que té com a fons les lluites socials del 1917 al 1923. També va escriure poemes (De l’encís dels dos amors, 1922), teatre, com L’enlluernat (1951) o Carbassot (1935), i els contes d’Herois de calça curta. Va estudiar la Renaixença en llibres com La restauració dels Jocs Florals (1960), i va deixar unes memòries, Quatre coses del meu temps (1976), que segons l’Enciclopèdia tenen «un rellevant interès testimonial», i un volum de retrats literaris, Mestres i amics (1985).

Les seves obres més importants, per a la mateixa font, són biografies extenses i documentades, «de vegades polèmiques», de figures com Guimerà (1958), Josep Maria Folch i Torres (1971) o Víctor Català (1978), de Verdaguer, a Verdaguer, entre la lira i el calze (1952), i de Maragall (1988). La de Pompeu Fabra (1968) va despertar un interès que va durar anys, com ho va demostrar la reedició del 1998, i l’Enciclopèdia ho posa en relació amb el fet que Miracle havia estat deixeble de Fabra i hi havia col·laborat de prop; el 1983 encara en va publicar una altra, Fabra. Com a gramàtic i lexicògraf, des de la quarta edició (1966) va revisar i ampliar el diccionari Fabra, «amb criteris de vegades personals», i va publicar una Gramàtica catalana (1938) i diversos diccionaris, com el Diccionari català-castellà i castellà-català (1969), que segons l’Enciclopèdia van omplir buits en anys difícils per al català; més tard va treure el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993). El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va néixer a Barcelona el 1904 i hi va morir el 1998.