Juli Francesc Guibernau
Juli Francesc Guibernau, argenter barceloní mort el 1927, va escriure milers d'articles per a La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. Amb el nom de C. Gumà va publicar opuscles còmics, humorades en vers i peces teatrals que es van fer molt populars, com Guia còmica de l'Exposició Universal (1888), en la línia de Serafí Pitarra.
Llibres de Juli Francesc Guibernau
- Mil i un pensaments
Mil i un pensaments
- Guia còmica de l'Exposició Universal
Guia còmica de l'Exposició Universal
- Barcelona a la vista
Barcelona a la vista
- Agència de matrimonis
Agència de matrimonis
- Tipos i topos
Tipos i topos
Qui era Juli Francesc Guibernau
C. Gumà, o Celestí Gumà, és el nom amb què Juli Francesc Guibernau signava el teatre i la poesia d’humor. L’Enciclopèdia Catalana el considera un continuador de Serafí Pitarra i diu que obres com Barcelona a la vista (1900) i Guia còmica de l’Exposició Universal (1888), que troba més festives que satíriques, el van fer molt popular. Uns 58 opuscles còmics seus, publicats entre el 1882 i el 1886, inclouen peces teatrals curtes que van tenir molt d’èxit. La font en dona una mostra per gèneres: teatre (Jesús, Maria, Josep, Gos i gat), humorades en vers (Tipos i topos, Lo déu del sigle, Agència de matrimonis, Un casament a prova), paròdies (Don Quijote de Vallcarca, Menudències) i un recull d’aforismes, Mil i un pensaments (1885). En conjunt, en clau còmica, hi veu un testimoni «dels canvis morals de la societat barcelonina de la Restauració».
Guibernau era argenter d’ofici. Per a la prosa periodística feia servir altres signatures: Fantàstic, Matias Bonafè o A. March. Amb aquests noms va omplir de milers d’articles L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, a mig camí, segons l’Enciclopèdia, de la crònica de l’actualitat i de l’apunt de costums. Gairebé tota la seva obra va sortir a les capçaleres populars promogudes per l’editor Innocenci López.
