Lluís Capdevila

Qui era Lluís Capdevila

Més de trenta obres de teatre, totes anteriors al 1939: és el compte que fa l’Enciclopèdia Catalana del teatre de Lluís Capdevila. Va estrenar moltes obres dramàtiques, sovint al Paral·lel de Barcelona, com Les flors de la guillotina (1925), L’auca de la cupletista (1919), Nadal en temps de guerra (1938) o Catorze d’abril, claror d’alba (1935). Als anys vint, l’opereta vienesa li va donar èxit popular i econòmic, i la seva obra més popular, segons la font, va ser una opereta escrita en col·laboració amb Víctor Mora, Cançó d’amor i de guerra (1926), amb música de Rafael Martínez i Valls. En prosa, entre el 1916 i el 1927 va publicar com a mínim tretze volums, en català i en castellà, en col·leccions populars com «La Novel·la d’Ara» o «La Novel·la Nova». Entre les seves novel·les hi ha Memòries d’un llit de matrimoni (1926), que li va valer un procés, La glòria de Joan Ramon (1932) i La balada de les set germanes (1912). El seu debut literari havia estat com a poeta. De jove havia viscut a París, fins que la fallida familiar el va fer tornar a Barcelona, on, segons l’Enciclopèdia, es va convertir en «una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina».

Diari de guerra (1937) recull les cròniques que, durant la Guerra Civil, va enviar des del front d’Aragó a La Humanitat, el diari que havia dirigit al començament dels anys trenta; a mitjan anys vint havia estat al capdavant de La Campana de Gràcia i de L’Esquella de la Torratxa. Dels anys de després de la guerra són dos llibres de viatges, El somriure de Viena (1972) i Llibre d’Andorra (1958), dos volums de memòries, De la Rambla a la presó (1975) i Història de la meva vida i els meus fantasmes. L’alba dels primers camins (1968), i la biografia Beethoven (1964). Exiliat a França des del febrer del 1939, va entrar com a lector a la Universitat de Poitiers el 1950, i vint anys més tard hi va crear una aula dedicada a la llengua i la literatura catalanes; abans havia dirigit a Tolosa de Llenguadoc el setmanari El Poble Català (1944-1946). El 1973 es va instal·lar a Andorra.