Màrius Carol

Qui és Màrius Carol

Les novel·les que l’Enciclopèdia Catalana recull de Màrius Carol van del 1997, amb La conjura contra el gurmet, al 2009, amb L’home dels pijames de seda, que va obtenir el Prudenci Bertrana i el Maria Àngels Anglada. Entremig hi ha Les seduccions de Júlia (2002), guardonada amb el Ramon Llull, El segrest del rei (2003) i Una vetllada a l’Excelsior (2006). Al costat de la novel·la, l’article li atribueix molts reportatges i cròniques, que defineix com a textos «a mig camí entre el costumisme i la política». Tres d’aquests llibres són dedicats a Joan Carles I, entre els quals A la sombra del Rey (1999) i Un té en el Savoy (2012). En la mateixa llista hi ha El Barça, una passió sense fronteres (1988), Barcelona de bat a bat (1993) i Catalans o «polacos» (1996), i dos reportatges il·lustrats, Barcelona 360 graus (2006) i Retrobar la Costa Brava (2008). El 2018 va rebre el premi Liber de foment a la lectura.

Carol, nascut a Barcelona el 1953 i llicenciat en periodisme i en filosofia i lletres, va entrar el 1988 a la redacció de La Vanguardia, i del 1993 al 2002 hi va seguir l’actualitat de la casa reial espanyola. El desembre del 2013 va ser nomenat director del diari, en lloc de Josep Antich, i va deixar el càrrec el març del 2020, quan el va rellevar Jordi Juan. L’Enciclopèdia el presenta també com a columnista de La Vanguardia i com a director de comunicació del Grup Godó; també esmenta altres diaris on va treballar: El País, El Periódico, El Correo Catalán i El Noticiero Universal. A la ràdio i a la televisió va fer de comentarista a RAC1, Onda Cero, Catalunya Ràdio i 8tv, i a TV3 va presentar Nexes, dedicat a la història de Catalunya, i Classificació ACR, sobre «els arxius secrets del franquisme».