Lluïsa Forrellad

Qui era Lluïsa Forrellad

Lluïsa Forrellad, germana bessona de l’escriptora Francesca Forrellad, va ser una de les fundadores del Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell (1948), un grup de teatre on també actuava, i va escriure dos drames en castellà, Regimiento de caza 43 i Dos dramas. El 1953 va guanyar el premi Nadal amb Siempre en capilla, una novel·la d’intriga que té per protagonistes un químic i dos metges i que passa a Londres, al segle XIX, mentre hi ha una epidèmia de diftèria. Segons l’Enciclopèdia Catalana, el llibre va tenir molt bona acollida i es va traduir a diverses llengües, i el crític Conrad Vallverdú, en un article que reprodueix lletrA, recorda que al Nadal va passar per davant de l’obra amb què debutava com a narrador Juan Goytisolo. Però, «aclaparada pel ressò de l’èxit», en paraules de l’Enciclopèdia, Forrellad es va apartar del món literari.

No va tornar a publicar fins més de cinquanta anys després. El 2006, explica Vallverdú, Angle Editorial va anunciar que editaria diversos inèdits d’una autora que «havia deixat de publicar però no d’escriure», i el primer va ser Foc latent, que comercialment va funcionar molt bé. L’Enciclopèdia la situa al tombant del segle XX i explica que Forrellad s’havia documentat a fons amb materials històrics per escriure-la, i Joan Josep Isern, també a lletrA, hi llegia una «història d’amor pur, de nissagues secretes, de servents fidels fins a la mort» on, en els diàlegs, es nota l’autora de teatre. El 2007 va publicar Sempre en capella, la traducció catalana que ella mateixa havia fet de Siempre en capilla, i després les novel·les L’olor del mal (2011), El primer assalt (2009) i Retorn amarg (2008). Va néixer a Sabadell el 1927 i va morir a Bellaterra el 2018.