Lluís Galiana
Lluís Galiana (Ontinyent, 1740-1771) va ser frare dominicà i erudit. El 1768 va publicar Rondalla de rondalles, que imita el Cuento de cuentos de Quevedo i va tenir vuit edicions fins al 1884: segons l'Enciclopèdia Catalana, amb ell es va reprendre la novel·lística en català al País Valencià. En una carta que va sortir de pròleg a un diccionari de Carles Ros proposava editar els clàssics.
Llibres de Lluís Galiana
Qui era Lluís Galiana
Lluís Galiana va publicar el 1768 Rondalla de rondalles, un llibre que imita el Cuento de cuentos de Quevedo i que fins al 1884 va tenir vuit edicions. L’Enciclopèdia Catalana li dona molt de pes: diu que amb aquest llibre es reprèn al País Valencià la novel·lística en català, i que està considerada «l’obra en prosa catalana més important del cercle valencià del segle XVIII». De la llengua del llibre en fa una lectura en dos temps. L’obra volia parodiar com parlava la gent del poble, però la font la llegeix com una mostra de valencià col·loquial «ple de girs ben genuïns», i n’acosta el llenguatge al dels col·loquis, que llavors eren de moda a València.
El que situa Galiana, segons l’Enciclopèdia, entre els precursors de la Renaixença són les seves propostes d’editar els clàssics medievals. Una carta seva que va fer de pròleg al Diccionario valenciano-castellano (1764) de Carles Ros repassava la literatura valenciana antiga i plantejava una col·lecció de clàssics. En la correspondència amb Ros hi proposava títols concrets, com la Vita Christi d’Isabel de Villena, l’Espill de Jaume Roig, les obres religioses que havia traduït Joan Roís de Corella o la Crònica de Jaume I. Va morir als trenta-un anys sense haver pogut tirar endavant cap d’aquests projectes, en què la font veu una percepció molt clara de la unitat de la llengua de valencians, catalans i balears. L’Enciclopèdia hi contraposa dues actituds davant la llengua: l’interès «arqueològic» d’un Maians pels refranys i les posicions «més d’acció» a les quals es va acostar Galiana, en la línia que seguia el notari Carles Ros. Ell també va recollir refranys, en una Recopilación de refranes valencianos (1920).
Frare dominicà, va professar el 1756, i la seva formació, de filosofia i teologia, la va fer als convents d’Oriola i d’Ontinyent; a Ontinyent va llegir arts, i al convent valencià de Sant Onofre va ser mestre d’estudiants. Es va cartejar sobre llengua, literatura i cultura amb Carles Ros, Josep Teixidor, Gregori Maians o Agustí Sales. L’Enciclopèdia recorda que, per la seva posició davant la qüestió de la llengua i la cultura valencianes, ha estat inscrit dins el «petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença». Del 1766 és un Coloqui graciós y entretingut sobre una processó d’Ontinyent d’aquell any, de tema exclusivament local, que avui no s’ha pogut localitzar. Havia nascut a Ontinyent el 1740, i hi va morir el 1771.
Si t'agrada Lluís Galiana, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1500 i el 1799.






