Albert Saisset

Qui era Albert Saisset

Per a l’Enciclopèdia Catalana, el que separa Albert Saisset, que signava amb el pseudònim d’Un Tal, dels altres autors de la primera Renaixença rossellonesa és la voluntat d’escriure una literatura «joiosa, satírica i popular». L’article afegeix que l’efecte que va tenir «és sensible encara avui». L’objecció que més s’hi ha repetit és la de l’ortografia, que seguia el model del francès. La font la relativitza amb un llibre concret: el 1965 el seu net, Enric Pepratx-Saisset, i Joan Marty van publicar una tria de la seva obra amb l’ortografia normalitzada, Catalanades del Rosselló, i aquella edició demostra, segons l’Enciclopèdia, que des del punt de vista literari el retret és «ben secundari».

Va fer arribar aquesta poesia als lectors en quaderns breus. El primer en català, Oun pougnat de catalanades (1887), va ser, en paraules de l’article, «una revelació», i fins a la mort en va treure quinze més, publicats entre el 1888 i el 1893, com Jamecs (1890), Plors y rialles (1893), Proubem de riure (1889) o Cosas y altres (1888). Quan ja era mort encara en van sortir vuit, entre els quals Lligiou (1900) i Oun biatge a Barcelona. Abans havia escrit versos en francès, que en part va aplegar a Poésies roussillonnaises. El 1894, l’any que va morir, va donar a la impremta una Grammaire catalane, que segons l’Enciclopèdia té interès per conèixer el català d’aquell temps. Venia d’una família de magistrats del Rosselló i es va formar a Perpinyà, a Montpeller i, del 1861 al 1863, a l’Escola Superior de Comerç de París; després d’un temps al costat de Justí Durand, es va establir pel seu compte. Va néixer el 1842 a Perpinyà i hi va morir el 1894.