Gaietà Vidal i de Valenciano

Qui era Gaietà Vidal i de Valenciano

En les narracions i les novel·les costumistes de Gaietà Vidal i de Valenciano, l’Enciclopèdia Catalana hi llegeix «un ideari conservador, idealista i antipositivista», que s’hi concreta en la religió, la moral i la tradició del món rural. Són llibres com La pubilla del mas de dalt (1867) o, ja als anys vuitanta, Rosada d’estiu i La família del mas dels sàlzers, totes dues novel·les del 1886. Una altra aportació seva a les lletres catalanes és l’edició, el 1878, de la traducció de la Divina Comèdia que Andreu Febrer havia fet el 1429, que va publicar amb comentaris seus. Als Jocs Florals de Barcelona hi va concórrer el 1863, el 1866 i el 1880, i el 1867 en va ser mantenidor; també va col·laborar a La Renaixença i a La Il·lustració Catalana. El 1885 va publicar unes pàgines d’evocació de la ciutat, Barcelona des de 1820 a 1840.

A la Universitat de Barcelona va tenir la càtedra de geografia històrica d’Espanya; era doctor en filosofia i lletres, a més d’advocat. Va escriure manuals de la seva assignatura, com El universo (1877) i Los planetas (1878), i altres llibres per a l’ensenyament, entre els quals Elocuencia y poesía castellana (1875), que va tenir moltes edicions. A la universitat on ensenyava li va dedicar una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona (1881). Era partidari de fer la recerca en castellà. Va publicar també unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana (1879) i estudis biogràfics sobre Manuel Milà i Fontanals, Joan Cortada i, el 1873, Antoni de Capmany, i l’Enciclopèdia qualifica de notable un article seu sobre la situació de la Renaixença, aparegut el 1864 al «Calendari català de l’any 1865». El dramaturg Eduard Vidal i de Valenciano era germà seu.