Miquel Pérez-Sánchez i Pla

Qui és Miquel Pérez-Sánchez i Pla

Aire, terra o fang, foc, aigua i èter: són els components de la vida que, segons el Diccionari de la literatura catalana (DLC), fan de referent a cadascun dels cinc llibres de poemes de Miquel Pérez-Sánchez i Pla, i que algun títol ja deixa veure. El diccionari els llegeix com un sol cicle, que acosta aquesta poesia «als registres de la poesia metafísica». En dona el punt de partida i el de tancament. A Mirall de miratges (1987), el primer, la paraula s’hi descobreix com a «instrument d’experimentació». Harmonia Mundi (2000), el DLC el tracta com un colofó dels quatre anteriors i com una manera de fer les paus amb els neguits que hi havien sortit, una pau que concreta en «fixació de la paraula, estabilitat en l’amor, acceptació del pas del temps».

Al mig del cicle, el diccionari hi descriu tres recorreguts. El de Foc humit (1996) és el d’«un amor-passió», que passa per Barcelona, París i Buenos Aires. Helena, amada (1993) torna als orígens de la civilització, en un espai i un temps que el DLC situa a Grècia. I a L’aigua del temps (1998), el viatge és el de l’home que sobreviu, en «una cruïlla de llums i ombres» que és la de la vida i la mort; el llibre és també, segons el diccionari, «un homenatge als morts estimats». Fora de la poesia, és arquitecte: el DLC, consultat el 2026, en dona el títol de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1975) i el doctorat a la UPC (2008), amb una tesi titulada La Gran Piràmide, clau secreta del passat. L’Atlàntida o els orígens de la Civilització Occidental. Va néixer a Barcelona el 8 de març de 1950.