Salta al contingut
Exlibris

Pau Bertran i Bros

1853–1891 · Catalunya

Pau Bertran i Bros (Collbató, 1853 - Esparreguera, 1891), folklorista i poeta, va impulsar el 1885 la societat El Folk-Lore Català i va publicar Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat, fita, per a l'Enciclopèdia Catalana, en la recollida de cançó tradicional. Als Jocs Florals de Barcelona va guanyar la flor natural (1885) i, el 1888, un premi amb l'assaig Rondallística.

Fotografia de Pau Bertran i Bros
Foto: Thomas Pijoliu (Jaume Pahissa i Laporta) · domini públic · Wikimedia Commons

Llibres de Pau Bertran i Bros

Tots els llibres de Pau Bertran i Bros que tenim al catàleg: 2 obres.

Qui era Pau Bertran i Bros

Quan Pau Bertran i Bros va impulsar la societat El Folk-Lore Català, el 1885, la Folk-Lore Society de Londres ja l’havia influït, els anys 1882 i 1883. L’Enciclopèdia Catalana explica que havia partit de la tradició romàntica i que es va esforçar per posar al dia la teoria i els mètodes del folklore. Aquell mateix any va publicar Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat, un recull que l’article compta entre «les primeres fites a Catalunya» de la col·lecció rigorosa de cançons tradicionals. Del model positivista, segons l’Enciclopèdia, en va prendre criteris com donar la melodia de totes les cançons, recollir-ne les variants i triar una zona d’estudi reduïda. Els seus treballs teòrics, que l’article destaca per damunt de tot, van de La filosofia de la filosa, publicat el 1884 a La Il·lustració Catalana, a Rondallística (1888), un assaig premiat aquell any als Jocs Florals de Barcelona en què entraven «els nous corrents europeus dels estudis folklòrics». Va fer també divulgació: Poesia popular búlgara (1887) i El rondallari català, que va començar a sortir mentre vivia i que Ramon Miquel i Planas va publicar sencer el 1909.

La seva poesia —patriòtica, sentimental o de base popular— seguia, diu l’article, «els models fixats en els Jocs Florals de Barcelona», un certamen on va guanyar la flor natural el 1885, a més d’altres premis, i del qual va ser mantenidor el 1886. Va publicar De flor a flor el 1877, i el 1917, després de la seva mort, en van sortir dos reculls de Poesies: un en volum i un altre a Lectura Popular. Fill d’una família de petits propietaris rurals, havia estudiat filosofia i lletres i es va dedicar uns anys a l’ensenyament. Va morir a Esparreguera el 1891. Entre els papers que va deixar sense publicar hi havia dos volums d’oracions, una traducció d’Hero i Leandre, que va sortir el 1915, alguna peça de teatre esbossada o només apuntada i notes disperses que, per a l’Enciclopèdia, demostren «els seus amplis interessos com a folklorista».

Si t'agrada Pau Bertran i Bros, també et poden agradar

Tots els autors

Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1800 i el 1859.

D'on hem tret la informació