Antoni Ferrer

1837–1905 · Catalunya

Autor teatral, poeta i periodista barceloní (1837-1905). Va escriure drames que l'Enciclopèdia qualifica de truculents i també comèdies, i el seu èxit més gran va ser Un manresà de l'any vuit (1879). Sovint va signar com a seves obres franceses i castellanes que només havia adaptat, i el descobriment del frau va provocar un escàndol i un debat sobre l'entrada d'obres de fora.

Foto: Antoni Esplugas i Puig (1852–1929) · domini públic · Wikimedia Commons

Llibres d'Antoni Ferrer

Tots els llibres d'Antoni Ferrer que tenim al catàleg: 25 obres.

Teatre

Las Reliquias d'una mare
Las Reliquias d'una mare
1867

L'escolanet de la pobla
L'escolanet de la pobla
La perla de Badalona
La perla de Badalona
Lo pagès de l'Ampurdá, o, Flors trasplantadas
Lo pagès de l'Ampurdá, o, Flors trasplantadas
Otger
Otger
!Tenorios!
!Tenorios!
Un Manresa de l'any vuit
Un Manresa de l'any vuit

Altres

!Africa!
!Africa!
Armas y lletras
Armas y lletras
Aucells d'América
Aucells d'América
Gallina vella fa bon caldo
Gallina vella fa bon caldo
La suripanta
La suripanta
Las Carolinas
Las Carolinas
Lo gat de mar
Lo gat de mar
Lo punyal d'or
Lo punyal d'or
Lo repartidor
Lo repartidor
Matrimonis fi de sigle
Matrimonis fi de sigle
Messalina
Messalina
Nit d'aygua
Nit d'aygua
!No's pot dir!
!No's pot dir!
Palos y a casa
Palos y a casa
Remys per fora
Remys per fora
Toreros d'hivern
Toreros d'hivern
!Un condemnat a mort!
!Un condemnat a mort!
Un "jefe" de la Coronela
Un "jefe" de la Coronela

Qui era Antoni Ferrer

L’obra que més popular va fer Antoni Ferrer i Codina (Barcelona, 1837-1905) va ser Un manresà de l’any vuit, del 1879. L’Enciclopèdia Catalana hi remarca, com a Otger (1885), una «perceptible exaltació nacional».

Entre les comèdies que va escriure n’hi ha d’adaptades del francès, i l’Enciclopèdia en cita La perla de Badalona (1868) i Tenorios! (1894). El problema va ser que sovint va signar com a pròpies obres franceses i castellanes que ell només havia adaptat. Quan es va saber, segons la mateixa font, el món teatral del moment se’n va escandalitzar i es va obrir una discussió sobre fins on calia incorporar obres de fora.

La resta de la seva producció són drames, que l’Enciclopèdia qualifica de «truculents»: Les relíquies d’una mare, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades i La casa pairal, aquests dos del 1875, o L’escolanet de la Pobla (1902). Com a periodista va dirigir dos setmanaris, Barcelona Alegre i La Tomasa, i el 1888, als Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig, li van donar la viola d’or i, a més, un premi extraordinari. Va morir a Barcelona l’11 d’octubre de 1905.