Francesc Ubach i Vinyeta

Qui era Francesc Ubach i Vinyeta

El romanç històric va ser, segons l’Enciclopèdia Catalana, el gènere que Francesc Ubach i Vinyeta va conrear més, i els que va escriure els va reunir als tres volums del Romancer català (1877, 1894 i 1914). També va dedicar a la història reculls de poemes com La jornada del Bruch (1874) i Lo combat de Cadaqués (1891), mentre que la seva lírica és en llibres com Primerenques (1873) i Vidre volador (1887). Al teatre en català, segons la mateixa font, s’hi va proposar d’«enriquir el component tràgic i dramàtic», tant amb drames històrics, com Joan Blanques (1880), com amb drames de tema social, com L’última pena (1897); també va escriure comèdies, com La cua del xueta (1878). El 1876 va publicar un estudi sobre la història del teatre català, Teatre català: apuntacions històricas-críticas des de’ls seus orígens fins al present estat.

Ubach, que es dedicava al comerç, va ser un dels participants més assidus dels Jocs Florals de Barcelona, segons l’Enciclopèdia: el 1874 hi va ser nomenat mestre en gai saber, el 1905 els va presidir i hi va fer de mantenidor el 1878 i el 1906. Fora de Catalunya, els felibres d’Avinyó el van fer majoral el 1876, i l’Academia de la Historia de Madrid, membre corresponent el 1878. Amb amics com Àngel Guimerà i Francesc Pelagi Briz va ajudar a fundar diverses entitats culturals, entre les quals La Jove Catalunya (1870) i La Misteriosa (1872), i del 1888 al 1891 va presidir l’Associació Catalana d’Excursions Científiques. L’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el va rebre el 1888; en el discurs d’ingrés, segons la mateixa font, denunciava com havien presentat Catalunya historiadors castellans com Juan de Mariana i Modesto Lafuente.