Pere Tomic

Qui és Pere Tomic

Les Històries e conquestes del realme d’Aragó e principat de Catalunya, l’única obra que se’n coneix, comencen amb la creació del món i arriben fins al regnat d’Alfons el Magnànim, i el 1438 Pere Tomic ja les tenia enllestides; les va dedicar a Dalmau de Mur i de Cervelló, aleshores arquebisbe de Saragossa. El que, segons l’Enciclopèdia Catalana, dona al llibre una «personalitat diferenciada», i el que «degué contribuir a la seva difusió», són les llargues llistes de nobles que van prendre part en les empreses d’Itàlia, que Tomic probablement va reunir a partir del que en sabia per la família o per gent propera. Tomic servia els Pinós, i l’article hi veu el desig d’enaltir aquesta família, i en posa com a exemple el Rescat de les Cent Donzelles. Per a la part antiga, fins a la conquesta romana, segueix els mites del De rebus Hispaniae de Rodrigo Jiménez de Rada —Túbal, net de Noè, i Hèrcules amb el seu successor Hispà—; per als comtes de Barcelona, la Crònica general de Pere III, i per als comtes reis s’hi noten Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Abans d’arribar al Casal de Barcelona dedica diversos capítols a Otger Cataló i els Nou Barons, i l’Enciclopèdia considera que la seva és la versió «més circumstanciada fins aleshores» d’aquesta llegenda. Hi explica, per exemple, la condició dels pagesos de remença per la covardia dels cristians sotmesos als sarraïns, que no es van alçar quan els ho van demanar els emperadors francs. L’origen de la llegenda, segons l’article, sembla ser el «desig de justificar uns orígens nacionals independents de França», i la llegenda va servir també per defensar un pactisme extrem i el domini absolut dels nobles sobre les seves terres.

Pere Tomic era de Bagà, i el seu pare, que es deia com ell, hi havia estat batlle, i també procurador de tres baronies: la Portella, Mataplana i Pinós. Citat com a donzell fins al 1428 i com a cavaller des del 1430, Tomic era, per a l’Enciclopèdia, un «membre arquetípic de la petita noblesa», amb un patrimoni familiar escàs. Al servei dels Pinós, el 1409 va participar en les empreses de Sardenya. Alfons el Magnànim li va donar la castellania d’Aristot, a l’Alt Urgell, que més tard va anar a parar a Joan Ramon de Cardona, el seu gendre, probablement com a dot, i un fill seu, Francesc, va ser clergue. Va morir abans del 1481. El 1476, Gabriel Turell ja havia refós les Històries e conquestes al seu Record. La primera impressió, la de Joan Rosembach del 1495, va rebre una crítica que l’article qualifica de «demolidora» de Pere Miquel Carbonell a les Cròniques d’Espanya, però l’èxit del llibre en va fer sortir dues edicions més: la del mateix Rosembach, el 1519, i la de Carles Amorós, el 1534, revisada per l’humanista Martí Ivarra. Aquesta darrera és la que es va reimprimir a Barcelona (1886), a València (1970) i a Bagà (1990). Se’n van fer també una versió italiana i una de castellana.