Escriptor barceloní nascut al Raval, que a finals dels anys seixanta va irrompre a la narrativa catalana amb tres llibres premiats en poc temps. Després va passar al castellà i s'hi va convertir en un autor de gran èxit, premi Planeta inclòs. El cinema i els còmics travessen la seva obra, i El sexe dels àngels va ser la seva última novel·la en català.
Va guanyar el premi de la Crítica que atorgava Serra d'Or. En una enquesta de la mateixa revista, onze de vint crítics la van triar com el millor títol de la literatura catalana del període 1964-1970. Hi ha una edició revisada per l'autor el 1996.
La seva última novel·la en català, premi Ramon Llull: un retrat satíric de la cultura catalana construït al voltant d'un personatge, Lleonard Pler. Moix va trigar anys a enllestir-lo.
Assassinar amb l'amor i altres contes dels anys seixanta. Tots els contes II
La Caiguda de l'imperi sodomita i altres històries herètiques
Lilí Barcelona i altres travestís. Tots els contes I
La increada consciència de la raça: una história catalana, I
Màrius Byron
Preguntar no és ofendre
Terenci Moix, nom literari de Ramon Moix i Messeguer, va néixer el 5 de gener de 1942 al carrer de Ponent, al Raval de Barcelona. La mare era modista i el pare tenia un negoci de pintura, i ell mateix va dir que la seva família menestral li va inspirar la de Bruno a El dia que va morir Marilyn. Va estudiar comerç i, a l’Escola Adrià Gual, art dramàtic, i als primers anys seixanta va viure a París, amb un permís del servei militar, i després a Londres, on va fer feines diverses. Abans de signar com a Terenci ja havia fet, com a Ray Sorel, dues novel·les policíaques.
Quan va tornar a Barcelona, tot va anar molt de pressa: La torre dels vicis capitals, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta, premi Josep Pla, i El dia que va morir Marilyn (1969), premi de la Crítica de Serra d’Or. L’Enciclopèdia hi veu «un to desimbolt i provocador» i l’estètica pop, amb el còmic i el cinema de fons i una «visió càustica de les capelletes burgeses». Va continuar amb Món mascle, Siro o la increada consciència de la raça, premi Prudenci Bertrana, i els contes de Lilí Barcelona i altres travestís, i el 1974 va estrenar la seva única obra de teatre.
El cinema el va acompanyar sempre: un dels primers llibres que va publicar, en català, era una introducció a la història del cinema, i en va escriure molts més, a més dels assaigs sobre la cultura del còmic i de cròniques de viatge com Terenci del Nil. També va traduir, entre altres, Hamlet i Tendra és la nit, i va treballar a la televisió com a guionista i presentador. Des dels anys vuitanta es va decantar pel castellà, on es va convertir en un dels autors de més èxit: No digas que fue un sueño va guanyar el Planeta el 1986, i les seves memòries van ocupar tres volums sota el títol El peso de la paja.
El sexe dels àngels (1992), que va escriure i reescriure durant anys, va ser la seva última novel·la en català: una novel·la que es riu del món intel·lectual català dels seixanta i que va guanyar el Ramon Llull i la Lletra d’Or. El 2002 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de Barcelona. Va morir a la ciutat el 2 d’abril de 2003, i les seves cendres es van repartir entre el seu carrer natal, al Raval, i el far d’Alexandria. Era germà de l’escriptora Anna Maria Moix.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1930 i el 1944.
