Mari Chordà

Qui és Mari Chordà

La Gran Enciclopèdia Catalana explica que Mari Chordà, pintora de formació, va ser coneguda en un primer moment com a poeta i com a impulsora de projectes col·lectius, culturals i feministes. El seu primer recull, …i moltes altres coses (1976), va circular aquell any a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i el 1978 va ser coautora, amb dibuixos de Montse Clavé, del Quadern del cos i l’aigua, que la GEC considera una «publicació pionera en la representació textual i visual del lesbianisme». Entre els seus llibres de poesia, l’enciclopèdia destaca també Locomotora infidel pel passat (1988) i No com un so (2022), i diu que ha escrit guions per a la televisió, lletres de cançons, contes i pròlegs. De No com un so, Godall Edicions, que el va publicar, en reprodueix un fragment del pròleg de Meri Torras, que hi llegeix el «(re)naixement d’un jo» a partir del dol per una relació amorosa que s’ha acabat, i una mirada que es lliga a les coses petites, les «aparentment insignificants i sovint desateses», i en fa una resistència contra la invisibilització.

Les obres que va pintar als anys seixanta són presents des de l’exposició «Genealogías feministas en el arte español» (MUSAC, 2010) en les revisions sobre art i feminisme, i han entrat a les col·leccions del MNCARS i del MNAC, segons la GEC, consultada el 2026. L’enciclopèdia hi descriu imatges no figuratives del cos femení, de formes sinuoses, amb les quals «s’avançà a l’avantguarda feminista de la dècada següent», i atribueix el canvi del seu estil, que es va enriquir en color i en temes, a l’experiència de l’embaràs i al diàleg amb el nou realisme i l’art pop. Va estudiar belles arts a Barcelona entre el 1959 i el 1965, va viure a París i el 1967 va tornar a Amposta, on va fundar el local Llar (1968). Va ser cofundadora de LaSal Bar Biblioteca Feminista, de l’Agenda de les dones i de LaSal Edicions de les Dones, que la GEC presenta com la «primera editorial feminista a l’Estat espanyol», i als anys noranta va impulsar amb Conxa Llinàs una nova etapa de l’Agenda. El MACBA li va dedicar el 2024 l’exposició «Mari Chordà… i moltes altres coses»; havia rebut la Creu de Sant Jordi el 2022, i el 2025 va obtenir el premi Nacional de Cultura del CoNCA.