Antoni Turull

Qui era Antoni Turull

Crònica d’Isambard (1976), finalista del premi Josep Pla, és per a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) una novel·la «insòlita», que acosta Antoni Turull a «l’humor crític i sincopat de Boris Vian». Amb La torre Bernadot (1986) va guanyar el premi Sant Joan el 1985; segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), hi recrea els anys de joventut, i l’escenari és la torre de la família materna a la Garriga, on estiuejava. La GEC parla d’una poesia irònica i l’emparenta amb la de Pere Quart i Nicolás Guillén, dos autors que, segons l’AELC, Turull admirava i amb qui va tenir una gran amistat. El primer recull va ser A l’oreig del capvespre, de tema bíblic i editat amb il·lustracions, explica l’AELC; després van venir Poesia prima (1986) i, ja pòstum, Bitllet de tornada (1990), on la GEC remarca «una forta presència del tema de la malaltia i la mort pressentida». A Joan Oliver li va dedicar l’estudi Pere Quart, poeta del nostre temps, que la GEC considera «una de les primeres aproximacions crítiques» a l’obra d’Oliver, i el 1988 va editar Joc de cartes, la correspondència d’Oliver amb Josep Ferrater Mora. Com a traductor va passar al català les Cançons d’innocència i d’experiència de William Blake, poemes de John Clare i, segons l’AELC, de Seamus Heaney i Philip Larkin.

A la Universitat de Bristol, on va entrar el 1964, Turull va ensenyar llengua i literatura catalanes i literatura castellana i llatinoamericana. Montserrat Roig i Francesc Parcerisas hi van ser lectors més tard, i l’AELC ho atribueix als estudis catalans que ell hi va impulsar a partir del 1965. Hi organitzava recitals i representacions teatrals, i el 1987 hi va portar Miquel Martí i Pol com a professor convidat. Abans havia passat per la Universitat de Glasgow. Nascut a Barcelona el 1933, havia estudiat a les universitats de Saragossa i de Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma; la tesi doctoral, en filosofia, era sobre Berdiàiev, segons l’AELC. Va publicar també Cuba, hoy: una revolución en marcha (1977). L’AELC indica que una part de la seva obra, tant en prosa com en vers, ha quedat inèdita. Va morir a Bristol el 1990.