Jordi Pàmias

n. 1938 · Catalunya

Poeta de Guissona (1938) i professor d'institut a Lleida del 1969 al 1999. Va publicar una vintena de poemaris, reunits en sis volums d'obra completa, amb premis com el Joan Salvat-Papasseit, el Carles Riba per Flauta del sol o el de la Crítica per Terra cansada. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999 i el Premi Nacional de Cultura el 2018.

Foto: GuillemMedina · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Llibres de Jordi Pàmias

Tots els llibres de Jordi Pàmias que tenim al catàleg: 26 obres.

Assaig

Quadern de tres estius
1986

Poesia

Qui és Jordi Pàmias

La casa pairal és un dels fils de la poesia de Jordi Pàmias. Va ser el motiu del primer llibre, La meva casa, premi Joan Salvat-Papasseit, i l’Enciclopèdia Catalana diu que en els reculls posteriors es converteix en «un tema recurrent i mític». Per a la mateixa font, a partir del 1980 la seva obra es pot definir com «una geometria existencial, amorosa i mítica», on l’experiència amorosa i el mite de la infantesa són els dos refugis davant l’angoixa existencial. Terra cansada (2004) va obtenir el premi de la Crítica i el Crítica Serra d’Or; Flauta del sol (1979), el Carles Riba; Narcís i l’altre, el Miquel de Palol, i Entre el record i el somni, el Ciutat de Palma. Segons la biografia de l’AELC, també va guanyar dues vegades els Jocs Florals de Barcelona, el 1984 i el 1988. El pòrtic de l’associació calcula que va publicar una vintena de poemaris; entre el 2004 i el 2016 l’editorial Pagès de Lleida en va recollir l’obra completa en sis volums, una edició que, diu la biografia, havia començat Llibres del Mall.

Fora de la poesia, l’Enciclopèdia li atribueix l’obra de teatre Camí de mort (1979) i els dietaris Des de la foscor. Un dietari dels anys 60 (2007) i Déu no té pressa (2018). Amb Jordi Cervera, segons l’AELC, va escriure Joaquim Ruyra i els caputxins (2015), que l’Enciclopèdia presenta com un estudi literari, i la mateixa biografia de l’AELC li atribueix l’assaig Joan Barceló. Obra i retrat (1990). També segons l’AELC, el 1954, amb setze anys, va decidir que escriuria sempre en català.

Pàmias va néixer a Guissona el 12 de febrer de 1938 i hi va viure fins al 1959, l’any que es va traslladar a Barcelona per estudiar filologia romànica. Del 1969 al 1999 va ser professor de llengua i literatura espanyoles a l’institut masculí de Lleida, que el 1978, segons l’AELC, va adoptar a proposta seva el nom de Màrius Torres. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 2013, la Medalla de la Paeria de Lleida al mèrit cultural; el 2017, el premi Jaume Fuster, i el 2018, el Premi Nacional de Cultura.