
El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840)
Resumeix la seva tesi doctoral, i un dels temes ja és al subtítol, «Els orígens ideològics del proteccionisme». Per a Edicions 62 és «una obra bàsica» que avui continua vigent.
Economista i polític de Vilassar de Mar (1937-2000). Catedràtic d'història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona i autor d'El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840), va estudiar també l'economia de diversos territoris. Va ser ministre de Sanitat i Consum del 1982 al 1986 i després rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo. ETA el va assassinar el 2000.


Resumeix la seva tesi doctoral, i un dels temes ja és al subtítol, «Els orígens ideològics del proteccionisme». Per a Edicions 62 és «una obra bàsica» que avui continua vigent.
La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració
Darrers escrits
Els preus de terrenys industrials a Catalunya
La regió fruitera de Lleida
Economista de formació —es va doctorar a Barcelona el 1970, nou anys després d’haver-s’hi llicenciat—, Ernest Lluch va ser professor a Barcelona, a Madrid i a València, i des del 1986 va ocupar a la Universitat de Barcelona la càtedra d’història de les doctrines econòmiques. Com a historiador del pensament econòmic, l’Enciclopèdia Catalana en destaca dos llibres dedicats als economistes clàssics, El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840) (1973) i Agronomía y fisiocracia en España (1750-1820) (1985). La mateixa font considera «de caràcter més històric» La Catalunya vençuda del s. XVIII: foscors i clarors de la Il·lustració (1996), i l’any que va morir va publicar L’alternativa catalana (1700-1714-1740), que examina les idees polítiques de dos austriacistes, Ramon de Vilana-Perles i Juan Amor de Soria.
També va estudiar l’economia de territoris concrets. Per al Servei d’Estudis de Banca Catalana en va signar un bon nombre, sol o amb altres autors, com Els preus del sòl, La regió fruitera de Lleida o L’economia del Baix Ebre. Dels anys que va viure a València en van sortir Models d’industrialització i ideologies al País Valencià (1974) i La via valenciana (1976), i Una teoria de l’Empordà és del 1987. Va impulsar, a més, Recerques, un recull d’estudis d’història i d’economia.
Entre el 1977 i el 1989 la política va ocupar la major part del seu temps. Diputat socialista al Congrés, portaveu parlamentari del PSC del 1980 al 1982, va ser ministre de Sanitat i Consum del 1982 al 1986 en el primer govern de Felipe González. El 1989 va passar a dirigir, com a rector, la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo.
ETA el va assassinar a Barcelona el 21 de novembre de 2000. Després de la seva mort li van concedir el premi Godó de periodisme.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1930 i el 1944.