Núria Tubau

Qui era Núria Tubau

Xavier Fàbregas, en una crítica del 1969 a Serra d’Or que reprodueix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), escrivia que a Brindis a la joventut Núria Tubau plantejava «d’una manera amable i superficial» els malentesos entre un avi i els seus néts i que el conflicte s’hi resolia a favor dels joves; en lloava la construcció hàbil i un ritme que no decaia. Amb aquella obra, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), Tubau es va donar a conèixer el 1963, al Teatre La Faràndula de Sabadell, on, explica l’AELC, havia guanyat el segon premi d’un concurs d’obres inèdites en català; la biografia de l’AELC afegeix que també es va representar al Romea dins el cicle teatral que organitzava Cavall Fort. Princeses, deesses… foteses! va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil el 1972, l’any que es va estrenar, i es va publicar el 1980. Eduardo Camacho, que la va dirigir amb el grup de la Joventut de la Faràndula, escrivia en aquella edició que la part mitològica l’havia entusiasmat des de la primera lectura i que la sortida dels personatges mitològics era una de les escenes més vistoses. També va publicar Any de neu, any de Déu, que segons l’AELC va aparèixer el 1977, i Marco Polo, el veneciano (1984), a més de l’adaptació teatral d’El país de les cent paraules, de Marta Mata, que es va estrenar el 1970 i es va publicar el 1981.

Va ser Martí Olaya, el seu marit, escriptor i membre del consell de Cavall Fort, qui la va animar a escriure teatre, segons la biografia de l’AELC, que explica també que, acabats els estudis primaris, s’havia format pel seu compte i amb les classes particulars d’un oncle. Va fer classes de teatre i de català al Prat de Llobregat i a Barcelona dins el Pla de Normalització Lingüística de la Generalitat, i la GEC li atribueix llibres de text per aprendre a llegir. També va traduir: del castellà, Groc Molière (1991), de M. Dolores Blanco Callejas, i del francès, narracions juvenils com L’estany perdut (1968), de L. N. Lavolle, El viatge d’en Nicolau (1989), de Jean Guilloré, i L’accident (1990), d’Irina Drozd. Va néixer al barri barceloní d’Hostafrancs i, segons l’AELC, que la va fer sòcia d’honor, va morir el 2025.