Es perd el senyal

Joan Margarit · 2012 · Poesia

De què va Es perd el senyal

Es perd el senyal arrenca amb una citació de Josep Pla: que les autobiografies haurien d'estar escrites en vers. El text de la contraportada reproduït per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el defineix com «un llibre singular en la carrera de Margarit»: alhora autobiogràfic, «de vivències personals», i d'«autobiografia col·lectiva, de sentiment cívic i compromís social». Hi ha també, hi afegeix el mateix text, «un llibre de reflexió moral al voltant dels temes eterns de la gran poesia de tots els temps», «com sempre en Margarit». I acaba amb una promesa dirigida al lector, sigui quina sigui la seva familiaritat amb la poesia de Margarit: hi trobarà «una primera lectura emocionant, plena de vida i de veritat».

A qui li agradarà

Per a qui busqui un Margarit que parli de si mateix i, alhora, del país i del seu temps: la contraportada del llibre, citada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en subratlla precisament aquest doble registre, personal i cívic. No cal conèixer la resta de la seva obra --la mateixa font diu que un llibre de Margarit «sempre té una primera lectura emocionant», sigui quina sigui la familiaritat prèvia del lector amb la seva poesia--, encara que qui hi arribi després d'altres llibres seus hi reconeixerà, segons la contraportada, els «temes eterns» que hi tornen.

Qui l'ha escrit

Joan Margarit · 1938–2021

Poeta i arquitecte de Sanaüja. Va ser catedràtic de càlcul d'estructures i va escriure una poesia que va començar en castellà i que des de principi dels vuitanta va fer en català, traduint-se sovint ell mateix. Casa de Misericòrdia va rebre, entre d'altres, el premi de la Crítica i el Nacional de poesia, i el 2019 va guanyar el premi Cervantes.

Tots els llibres de Joan Margarit →