Guadalajara

Quim Monzó · 1996 · Narrativa breu

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1997

De què va Guadalajara

Recull de contes de Quim Monzó, del 1996. Julià Guillamon, en un comentari recollit per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, hi veu un canvi en la visió de l'espai i de les relacions humanes respecte dels contes de Monzó de començaments dels anys vuitanta, un canvi que ja s'apunta a El perquè de tot plegat (1993): si encara a La magnitud de la tragèdia «es reconeixien el mercat de Sant Antoni, l'escullera i el Camp del Barça», ara «l'espai és fet d'abstraccions» i «som de ple en la ciutat postmoderna que ha perdut els seus punts de referència». La cançó Guadalajara, que dona títol al llibre, es reprodueix a tots els contes —en un ascensor, al bar, a la ràdio—: segons Guillamon, iguala l'espai i hi significa «l'avorriment i el tedi que s'ha emparat de la vida quotidiana».

A qui li agradarà

Per a lectors que ja coneguin Monzó i el vulguin veure fora de la Barcelona reconeixible dels llibres anteriors, en una ciutat que Julià Guillamon descriu com «un laberint sense sortida» i on «els personatges evolucionen obeint un automatisme». També per a qui busqui contes curts i independents els uns dels altres més que no pas una narració llarga i seguida; no calen coneixements previs de la resta de la seva obra per entrar-hi.

Qui l'ha escrit

Quim Monzó · n. 1952

Mestre del conte breu, irònic i precís, i un referent de la narrativa catalana contemporània. Ha rebut el Premi Nacional de Literatura i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Tots els llibres de Quim Monzó →