Idil·lis
De què va Idil·lis
Són dotze idil·lis, que el Diccionari de la literatura catalana situa entre 1883 i 1887, cadascun amb un dibuix realista de l'autor al capdamunt. N'hi ha de premiats: als Jocs Florals barcelonins, “Los dos Cresos” i “La cigala i la formiga”. Dos més, “La rosella” i “La nit al bosc”, van tenir música de Josep Rodoreda; el Diccionari els agrupa com a «idil·lis dramàtics», on la paraula dels personatges alterna amb acotacions, i hi veu l'amor imposant-se a la societat. A “La rosella”, la flor i l'espiga hi fan de poesia i de treball.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui veure com un poeta català del segle XIX reprèn l'idil·li, el gènere que ve de Teòcrit.
Qui l'ha escrit
Dibuixant, poeta, autor teatral i músic (Barcelona, 1854-1936). Concebia el llibre com un objecte d'art global, i el pòrtic de l'AELC recull que Vobiscum i Liliana «són considerades obres mestres del modernisme bibliòfil». Va estrenar una seixantena d'obres de teatre, moltes musicades per compositors com Morera, Granados o Rodoreda. Des del 1922 va publicar cançons amb lletra i melodia seves.
