Rosa Fabregat

Qui era Rosa Fabregat

A La capellana (1988), Rosa Fabregat va posar en dubte, diu el pòrtic de l’AELC, «la masculinitat del sacerdoci». L’Enciclopèdia Catalana la compta, amb Francina i la providència (1995), entre les dues novel·les que va dedicar al debat sobre el sacerdoci femení. La primera edició duia un pròleg en forma de carta de José Luis L. Aranguren, i quan Pagès la va recuperar, el 2017, el prologuista va ser D. Sam Abrams. L’altra línia de la seva narrativa va ser la ciència-ficció, i el pòrtic en considera el títol més representatiu Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984), que el 1997 es va reeditar amb Pel camí de l’arbre de la vida en un sol volum, La dama del glaç. Va formar part de la Societat Catalana de Ciència-Ficció. Tant l’AELC com l’Enciclopèdia defineixen com a autobiogràfica Laberints de seda (1981), i entre les altres novel·les hi ha Sóc l’Iris (2006), El turó de les forques (1983) i Hereus i brodadores (2008). Els seus contes es van reunir el 2009, a cura de Maria-Pau Cornadó.

En poesia, el primer llibre, Estelles, va guanyar el premi Vila de Martorell i va sortir el 1978, i l’AELC remarca que la seva obra va arribar als lectors «ja en plena maduresa». Segons l’Enciclopèdia, que descriu els seus reculls com a «amarats d’intimisme», Ancorada en la boira (1994) va aplegar l’obra en vers del 1953 al 1993 i tres poemaris inèdits. Després van venir, entre altres, Cartes descloses (1998), Roses de sang (2005) i A la vora de l’aigua (2008), a més d’un rèquiem en homenatge a Maria Mercè Marçal que esmenten totes dues fonts, i el 2012 va aplegar la poesia posterior a La temptació de vol.

Va néixer a Cervera el 3 de febrer de 1933. Doctora en farmàcia per Barcelona, amb una especialització a Alemanya, va ser, segons l’AELC, directora tècnica i inspectora farmacèutica. La professió li va donar també un tema d’estudi: el 2001 va publicar Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX. Va escriure al Diari de Barcelona, a El Temps, al Segre i al Diari de Lleida, i va ser sòcia del PEN Club. La Creu de Sant Jordi li va arribar el 2017, i el Premi Nacional de Cultura, el 2022. Va morir a Lleida el 30 de desembre de 2024.