El temps de les cireres

Argument

El 1974, després de dotze anys fora, la Natàlia Miralpeix torna a Barcelona. Havia marxat a França i Anglaterra, diu l’editorial, en el que el Diccionari de la literatura catalana anomena un «exili polític voluntari», i arriba dos dies després de l’«assassinat de l’anarquista Puig Antich», en paraules del Diccionari. Va néixer el 1938. Tornar li permet observar, segons la mateixa font, el que la dictadura ha deixat en la manera de comportar-se de la gent, en societat i en el sexe.

A la ciutat la Natàlia retroba la família, el que van ser i el que són, com diu l’editorial, i la novel·la, dividida en sis parts que porten per títol versos de poetes, catalans i contemporanis de l’autora la majoria, hi entra amb salts enrere. Hi ha els pares, Joan Miralpeix i Judith Fléchier: la mare ve de la modernitat de la Segona República, a la qual el Diccionari atribueix personatges femenins més positius. Hi ha els oncles, Patrícia Miralpeix i Esteve Miràngels; amb els versos que escriu ell, la novel·la fa ironia sobre el model literari d’Eugeni d’Ors a La Ben Plantada. I hi ha la parella de Sílvia Claret Ventura i Lluís Miralpeix. Darrere la façana de normalitat, el Diccionari hi troba «formes d’alienació mental i sexual», que van de l’engany a la depravació i, de vegades, a la follia. L’editorial ho resumeix dient que tots plegats, en aquella època grisa, busquen «desesperadament el sentit de les seves vides».

La Natàlia també refà la seva pròpia història d’abans de marxar, en una universitat polititzada, a començament dels anys seixanta. El Diccionari hi veu altres maneres de sotmetre’s: «el seu amor amb Emilio Sandoval, la presó i la ruptura posterior». Un altre fil és l’avortament, al qual la novel·la dona molt de pes; per al Diccionari, posa en relleu «el clima enrarit» i el trencament generacional que la Natàlia representa.

Tot i així, el Diccionari hi assenyala una sortida: la Natàlia vol fer les paus amb el pare i intenta començar de nou, i aquesta vida nova la novel·la l’anuncia amb la primavera, el temps de les cireres del títol. Haver tornat vol dir, per a ella, «assumir el país» i entrar, sola, en la maduresa.

Temes

• Les dones sota el franquisme. El Diccionari hi subratlla com es reprimeix la sexualitat de les dones i una moral feta d’hipocresia; l’article del Nou diccionari 62 de la literatura catalana que reprodueix lletrA, parlant del cicle on s’inscriu, hi afegeix els rols socials que s’atribueixen a les dones, la sexualitat femenina i qui té el poder entre homes i dones.
• Una família, tres generacions. L’editorial hi veu el retrat d’una família en tres generacions i una mirada crítica sobre la burgesia catalana; el Nou diccionari 62 inscriu la novel·la en un cicle que fa literatura de la història de la petita burgesia de l’Eixample.
• La crisi de valors. Per a l’editorial, el llibre és la crònica d’una crisi de valors: la que van deixar la repressió, la dictadura i, abans, la guerra, amb l’esfondrament de les idees polítiques.
• Una genealogia de dones escriptores. El Diccionari la posa en sintonia amb Mercè Rodoreda i amb Maria Aurèlia Capmany i el seu feminisme.

Per treballar-la a classe

• Els versos que donen títol a cadascuna de les sis parts i què anuncien.
• La ironia sobre La Ben Plantada a través dels versos de l’Esteve Miràngels, que el Diccionari assenyala.
• El lloc del llibre dins la trilogia que, segons el Diccionari, forma amb Ramona, adéu i L’hora violeta.