El carrer de les Camèlies

Argument

Mercè Rodoreda obre i tanca la novel·la al mateix lloc, la torre del carrer de les Camèlies, i entremig hi cap la vida de la Cecília Ce. Hi arriba de criatura: l’han deixada abandonada a l’entrada, i la parella que hi viu, gent gran que no ha tingut fills, se la queda. El Diccionari de la literatura catalana parla del «caràcter estrany» de la nena i d’un barri on no s’hi sent acceptada, i un dia se’n va de casa decidida a descobrir d’on ve i, per tant, qui és.

La Barcelona que troba és la de la postguerra, i la guerra encara hi és: el Diccionari en veu l’empremta en la ciutat i en molts dels secundaris, gent que ha passat per la presó, per la tortura o per l’exili. La Cecília no té diners ni cap casa on quedar-se. A la Rambla, on la porta la gana, ha de «fer senyors», diu l’AELC, i viu en una barraca de Montjuïc. Viu de la prostitució, és l’amistançada d’un home i després d’un altre, i omple els dies passant de cafè en cafè i caminant per la ciutat sense rumb. Amb aquests homes, que el Diccionari descriu «diversos i d’aspecte estrany», tot s’enfosqueix a poc a poc: arriben els maltractaments i els abusos, i ella acaba a frec de la mort.

El tomb el porta un home que el Diccionari anomena «radicalment diferent», atent i bondadós, disposat a fer-se’n càrrec. Gràcies a ell la Cecília té diners i pot decidir per ella mateixa, i per primera vegada viu en una casa que és seva, una torre amb jardí —el jardí, recorda el Diccionari, és un espai que Rodoreda privilegia i fa tornar sovint—. L’omple d’àngels que va comprant, i aquests àngels, segons la mateixa font, diuen que ha trobat la calma. No deixa, però, de prostituir-se, i la vida al marge continua.

Abans de tornar al punt de partida, encara compleix el que l’AELC anomena el seu «somni més profund»: anar al Liceu vestida de princesa. Allà s’adona que no hi pertany, i, desenganyada, torna a la torre del carrer de les Camèlies. Aquest retorn tanca la història. El Diccionari diu que la Cecília hi accepta que no podrà ser mai res més que una nena trobada; segons l’AELC, la infantesa, amb aquella olor de til·la que bevia de petita, se li revela com l’«única pàtria possible».

Temes

• Qui sóc. Tota la història és la recerca d’una identitat que s’acaba allà on havia començat: el Diccionari la tanca amb l’acceptació de ser, només, la nena trobada.
• La ciutat ferida. El Diccionari llegeix la protagonista com un mirall de la ciutat: una Barcelona de postguerra «sense identitat i fins i tot prostituïda». La guerra també és present en molts dels secundaris.
• La casa i el jardí. La torre de la infantesa obre i tanca el llibre, i la que la Cecília arriba a tenir és la de la calma; el Diccionari remarca que el jardí és un espai privilegiat que torna sovint a l’obra de Rodoreda.
• Els símbols. Els cementiris i les flames, que el Diccionari llegeix com a símbols de mort, i al seu costat el til·ler i els àngels.

Per treballar-la a classe

• La mirada de la Cecília: per què el Diccionari parla d’una realitat caricaturesca i grotesca, a estones onírica, i què hi té a veure el seu malestar? Els secundaris, hi afegeix, tenen poca entitat.
• L’estructura: el Diccionari diu que la novel·la segueix un esquema iniciàtic. Quines etapes s’hi poden distingir?
• Resseguir on apareixen els símbols que assenyala el Diccionari.