Lingüista i editor nascut a Ciutadella i establert a Mallorca. Col·laborador d'Antoni M. Alcover des del 1921, va continuar després de la seva mort el Diccionari català-valencià-balear, enllestit el 1962. Va crear la Biblioteca Les Illes d'Or, origen de l'Editorial Moll, i va escriure gramàtiques, estudis i dos volums de memòries. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1971.
Pensat perquè cada parlant hi trobi les paraules de la seva contrada: Nova Editorial Moll destaca que, dins de cada accepció, recull sinònims de tots els Països Catalans, a més d'uns 60.000 vocables amb l'equivalència en l'altra llengua i la distinció dels diversos sentits de cada mot.
Els altres quaranta anys (1935-1974)
Cinc temes menorquins
Aspectes marginals d'un home de combat (mossèn Antoni M. Alcover)
Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears
El Diccionari català-valencià-balear ocupa més de quaranta anys de la vida de Francesc de Borja Moll: del 1921, quan es va instal·lar a Mallorca i va començar a treballar amb mossèn Antoni M. Alcover, fins al 1962, quan el va donar per enllestit. L’AELC diu que en va ser el «secretari permanent». Al costat d’Alcover es va iniciar en la filologia romànica, i amb l’ajut del mateix Alcover, de Bernhard Schädel i de Wilhelm Meyer-Lübke va fer enquestes dialectals per tots els Països Catalans. Després de la mort d’Alcover, el 1932 va pactar amb l’Institut d’Estudis Catalans i, segons l’Enciclopèdia Catalana, va continuar l’obra «amb un criteri més rigorós». La guerra el va obligar a aturar-la i la va reprendre el 1949; des del 1943 hi tenia com a col·laboradors Manuel Sanchis Guarner i la seva filla, Aina Moll.
Editar va ser l’altra gran feina. Ja el 1930 havia fundat l’Editorial Alcover amb el mateix Alcover i Joan Riutort, i després va posar en marxa la Biblioteca Les Illes d’Or, que l’Enciclopèdia considera l’inici de l’Editorial Moll i on, segons l’AELC, fins al 1997 van sortir clàssics i bona part dels autors nous de les Illes. A la postguerra, en uns anys en què moltes iniciatives seves van xocar amb l’administració, va editar El somni encetat (1943), de Miquel Dolç, que per a l’AELC va ser el primer llibre d’un autor viu que va sortir acabada la guerra. El 1953 va provar de treure la revista Raixa, que la censura va interrompre aviat; la Biblioteca Raixa, en canvi, va arribar al centenar de volums. El 1948 havia obert a Palma la llibreria Llibres Mallorca.
Les lliçons de català que publicava al Diario de Mallorca, les gramàtiques normatives, les classes i les conferències, o les Rondaies mallorquines que va enregistrar per a la ràdio el 1960, són part del que l’Enciclopèdia anomena «una tasca de primer ordre» a favor de la cultura catalana a Mallorca. Del seu estil, la mateixa font en diu que és «planer, transparent i rondallesc». Com a lingüista va publicar, entre molts altres treballs, l’Ortografia mallorquina (1931), la Gramática histórica catalana (1952) i Els llinatges catalans (1959), i va escriure la biografia del seu mestre, Un home de combat (Mossèn Alcover) (1962). De les memòries en va publicar dos volums, Els meus primers trenta anys (1970) i Els altres quaranta anys (1975), on l’Enciclopèdia veu «un testimoni de primera mà de la vida cultural catalana del segle XX»; el tercer, que s’havia de dir Els penúltims trenta anys, va quedar inacabat.
Va entrar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 1960, va participar en la creació de l’Obra Cultural Balear el 1962 i va ser vicerector i després rector de l’Estudi General Lul·lià. Les universitats de Basilea, Barcelona, València i les Illes Balears el van fer doctor honoris causa, i va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1971 i la Medalla d’Or de la Generalitat. Va morir a Palma el 18 de febrer de 1991, i el 2003, any Moll, es va començar a publicar la seva obra completa.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1895 i el 1909.
