Bernat Capó

Qui era Bernat Capó

Bernat Capó va dirigir del 1986 al 1991 el mensual El Poble de la Marina, i va ser soci fundador del Diario de Valencia i de Noticias al Día. Havia començat jove a la premsa: als anys cinquanta ja escrivia a Levante i a Jornada, i després de fer el servei militar a Palma es va establir a Alacant i va entrar a Información. D’aquí va passar a escriure en molts altres mitjans, de Saó i El Temps a Mediterráneo o Primera Pàgina, i va ser corresponsal de Radio Nacional i de l’Agència EFE. En aquells primers anys treballava en una empresa de transports, i l’AELC diu que per aquest motiu no va acabar la carrera de dret. Va fundar i presidir l’Associació Hispano-Àrab Alacantina. Benissa, on va néixer el 1928 i on va morir el 2017, el va nomenar cronista oficial el 1956, va donar el seu nom a la biblioteca municipal i el 2016 el va declarar fill predilecte.

L’AELC destaca de la seva obra el conegut Costumari valencià, en tres volums (1992, 1994 i 2009-2012), en què veu un estudi de la cultura popular fet «des del rigor i l’admiració», i en troba el precedent a Estampes pobletanes (1978). Tot i així, per a l’associació el gènere que «més impuls ha donat a la seva ploma» és la narrativa, i hi distingeix els llibres amb rerefons històric, com Espigolant pel rostoll morisc (1980), dels que tenen «la ficció com a objectiu», com la novel·la La criminala (1986). L’Enciclopèdia Catalana diu que llibres com Pleniluni (1993), El marabut arrossaire (1987), El rossinyol del Pou d’avall (1983) o els que s’acaben d’esmentar se centren molt en la gent i en el paisatge de la comarca. Va publicar també On ets, Gigi? (1992) i un recull de contes, i l’AELC diu que les obres que té en castellà tracten els mateixos temes. El 1997 va sortir una antologia en homenatge seu. L’editorial Bullent va crear el 1999 el premi de Cultura Popular Bernat Capó; el 2001, a Dénia, l’AELC li va dedicar un homenatge per tota la seva obra; el 2013 va rebre la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura, i a principis del 2017, el Llorer d’Or de la Universitat d’Alacant.