Josep Maria Tous i Maroto

Qui era Josep Maria Tous i Maroto

Tres obres de teatre estrenades el 1933 i el 1934 —Mestre Lau es Taconer, Es nirvis de sa neboda i El tio de l’Havana— són, per a l’Enciclopèdia Catalana, el més destacat que va deixar Josep Maria Tous i Maroto. Les inscriu en el teatre costumista mallorquí d’ambient ciutadà i diu que van obtenir «un gran èxit popular»; totes tres es van publicar el 1947. Ara ve s’avion, del 1948, parteix d’episodis de la guerra civil. Com a poeta, Tous havia començat fent versos en castellà; es presentava sovint als Jocs Florals de Barcelona, que el 1920 el van proclamar mestre en gai saber, i va publicar Instantànies (1904) i Flors d’ametller (1903). L’Enciclopèdia hi distingeix la línia religiosa, la costumista i l’èpica.

L’altra cara de Tous és la de l’erudit. Es va formar a Barcelona, en dret i en filosofia i lletres, i a Palma va ser arxiver de l’Ajuntament i professor de l’Institut Balear. La recerca la va dedicar sobretot a biografies i a descripcions i guies de Mallorca, obres a les quals l’Enciclopèdia reconeix «cert interès historiogràfic»: n’hi ha com la Biografía de Joan Alcover (1926), Lluch (1901), la Guía de la Isla de Oro (1933) o El conde de Sallent (1928). A la premsa, va escriure a Mitjorn, a Es Ca d’Inca, a La Almudaina i a Catalunya, entre altres capçaleres.