Damas Calvet

Qui era Damas Calvet

El 1878 els Jocs Florals de Barcelona van proclamar Damas Calvet mestre en gai saber. Hi participava des de la primera edició, la del 1859, que li va donar l’englantina pel poema «Són ells…! Desembarc dels almogàvers en Orient», que Florenci Janer va traduir de seguida al castellà, i en va ser mantenidor el 1865, el 1876 i el 1879, i secretari el 1869. Els seus primers poemes en català havien sortit a La Corona de Aragón i a El Conceller, de Víctor Balaguer, i Los trobadors nous en va incloure quatre. L’Enciclopèdia Catalana explica que durant un viatge d’estudis del 1861 va ser a Tarascó per a les festes del felibritge i que hi va obrir el contacte directe entre els poetes de Catalunya i els d’Occitània: va traduir Aubanel, Bonaparte-Wise, Roumanille i Mistral i els va dedicar el poema «Als poetes de Provença», però el 1876 se’n va distanciar perquè la nova organització en mantinences deixava Catalunya mal representada. Al teatre, va estrenar a Figueres el 1864 La romeria de Requesens, una comèdia de costums empordanesos en tres actes, i després va fer l’opereta A la voreta del mar (1874), amb música de Joan Goula; la història de Catalunya, present també en la seva poesia, és el tema dels drames Sibil·la de Fortià, que es va publicar sencer el 1900, i La campana de la Unió (1866). Enginyer de carrera, va treballar de dibuixant a L’Espanya Industrial i va ser catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Mallorca cristiana (1886-1887) és un poema extens i «d’intenció heroica», en paraules de l’Enciclopèdia, amb una polimetria complexa, que barreja amb el relat dels fets històrics elements sentimentals i fantàstics i un ideari filosoficoreligiós d’arrel espiritista. Calvet l’havia anat refent durant anys: el 1859, quan es deia Mallorca catalana, l’Acadèmia de Bones Lletres l’havia premiat en un concurs, i abans de publicar-lo en dos volums n’havia llegit fragments en vetllades privades i n’havia donat a Vidrims (1880), als Jocs Florals (1878) i a La Renaixença (1875). Vidrims aplegava, a més, la seva poesia dispersa. Segons la mateixa font, la proposta de gènere que feia el poema va quedar en segon pla perquè poc abans havia aparegut Canigó, de Verdaguer. El 1880 Calvet va ingressar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va néixer a Figueres el 1836 i va morir a Barcelona el 1891.