Escriptors i llibres: Catalunya Nord

Fins a mitjan segle XVII, el que s’escrivia al nord de l’Albera no tenia trets que el distingissin de la resta de la literatura catalana. Segons l’Enciclopèdia Catalana, els hi va donar l’aïllament que va suposar la frontera fixada el 1659-1660 pel tractat dels Pirineus. Al segle XVIII, mentre el gust francès hi anava substituint el barroc castellà, la font hi veu un moment «òptim» —Miquel Ribes, per exemple, va traduir Corneille i Racine—, però afegeix que aquella reeixida «era condemnada a breu termini per la mateixa causa que la provocava: la francesització».

La Renaixença rossellonesa arriba al darrer quart del segle XIX, coincidint amb la prosperitat que hi porta l’extensió de la vinya. L’Enciclopèdia la fa cristal·litzar sobretot al voltant de Josep Bonafont, i també de Justí Pepratx, i en recorda les festes literàries de Banyuls de la Marenda del 1883 i el 1887, on va participar Jacint Verdaguer. Segons la mateixa font, ràpidament va créixer al seu costat una literatura en francès, i el moviment no va derivar cap a una reivindicació política i nacional, però sí que va afavorir la recuperació de la llengua i el seu conreu literari en la forma rossellonesa. A principis del segle XX, una segona Renaixença s’aplega entorn de la Société d’Études Catalanes, i el 1908 Joan Amade publica una extensa antologia.

Des de llavors, la font parla més de poetes aïllats que de moviments, i de dues escoles principals. La de Josep Sebastià Pons (1886-1962), amb una obra que l’Enciclopèdia qualifica de «clàssica i lingüísticament molt depurada», va influir en autors com Edmond Brazès, que la seva entrada presenta com a deixeble de Pons. L’altra és la de Jordi Pere Cerdà, nom de ploma d’Antoni Cayrol, l’obra del qual, «d’estil modern i de gran obertura social», ha deixat petja en Joan Francesc Morer i Josep Gouzy. Cerdà va néixer a Sallagosa el 1920, i l’AELC explica que a casa parlaven català però que la cultura que l’envoltava era sobretot francesa, i que per això «no va aprendre a escriure el català fins passats els vint anys». El 1999 va rebre el Premi Nacional de Literatura per Passos estrets per terres altes.

Per a l’etapa més recent que recull, l’Enciclopèdia esmenta el premi Vila de Perpinyà com el que ha fet aparèixer una colla de narradors, entre els quals Renada Laura Portet i Joan Tocabens.