Àlex Broch

Qui és Àlex Broch

El Diccionari de la literatura catalana que Enciclopèdia Catalana va publicar el 2008 es va fer sota la direcció d’Àlex Broch. Dels poetes que va treballar, a Miquel Martí i Pol li va preparar una Antologia poètica el 1999, i després li va dedicar Miquel Martí i Pol: vida i poesia (2006); de Pere Quart, va triar els poemes de l’Antologia bufa (2002). Els llibres de crítica que en recull l’Enciclopèdia Catalana van de Literatura catalana dels anys setanta (1980) a Sobre poesia catalana. Lectures crítiques 1973-2006 (2007), i entremig hi ha Literatura catalana: balanç de futur (1985), Literatura catalana dels anys vuitanta (1991) i Forma i idea en la literatura contemporània (1993). Va ser un dels autors del Panorama de la literatura catalana (1998). Com a antòleg de narrativa, va fer Joc d’asos (1981) i Mà de reis (1985); de poesia, Poesia catalana. Antologia 1939-1968 (1985), i va ser coantòleg de Cuba en la literatura catalana (2002). L’article diu que algunes de les seves antologies es van traduir i publicar a Eslovènia, Rússia, Alemanya i Portugal. De Roman Jakobson, va triar i tenir cura dels textos de la versió catalana de Lingüística poètica i altres assaigs (1989). Fora dels llibres, l’Enciclopèdia li atribueix nombrosos articles sobre dos temes: l’obra crítica de Josep Maria Castellet i la manera com Barcelona apareix a la narrativa estrangera.

La crítica de diaris i revistes la va fer sobretot a El Correo Catalán, l’Avui, Serra d’Or i La Vanguardia, i del 1979 al 1985 va ser secretari del Centre Català del PEN Club Internacional. Llicenciat en filologia romànica, des del 1995 va ensenyar història del teatre universal a l’Institut del Teatre, i del 1995 al 2005, literatura catalana contemporània a la Universitat Rovira i Virgili. A Edicions 62 i Península va ser director literari adjunt (1988-95), després d’haver dirigit col·leccions a Edicions de la Magrana del 1980 al 1987, i va ser assessor literari de Proa (1998-2007) i també dins el Grup Enciclopèdia Catalana. En castellà, va estar al capdavant de «Clásicos Universales», a Océano/Losada (1998-2002). L’Enciclopèdia el presenta, a més, com a director de la revista Estudis Escènics de l’Institut del Teatre i com a membre del consell de direcció de la Bernat Metge, la col·lecció de clàssics grecs i llatins.