Josep Maria Castellet

Qui era Josep Maria Castellet

Del 1964 fins al final dels anys noranta, Josep Maria Castellet va dirigir la línia literària d’Edicions 62 i d’Ediciones Península, i més tard va ser president de l’editorial. L’AELC considera aquesta tasca d’editor «cabdal per entendre el desenvolupament del panorama editorial en llengua catalana». Llicenciat en dret, havia començat fent crítica a revistes com Ínsula, Papeles de Son Armadans o Laye, on entre el 1950 i el 1954 va publicar articles que després es van convertir en capítols dels seus primers llibres; més endavant, ja en català, va escriure a Serra d’Or. Va ser un dels fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el primer que la va presidir, fins al 1983, i del 2006 al 2010 va ser degà de la Institució de les Lletres Catalanes.

Tant l’Enciclopèdia Catalana com la biografia de l’AELC divideixen la seva obra crítica en tres etapes. De la primera, la de l’objectivisme, l’AELC en destaca La hora del lector (1957), on Castellet rebutjava el narrador omniscient i el psicologisme i reclamava el compromís públic de l’autor; l’Enciclopèdia hi veu la petja de Sartre. La segona, del 1958 al 1968, és la del realisme històric. Després d’aplicar-lo a la poesia castellana a Veinte años de poesía española (1960), va preparar amb Joaquim Molas Poesia catalana del segle XX (1963), que l’AELC presenta com el «manifest» d’aquest corrent, del qual el considera el principal teòric a Catalunya; amb Molas va publicar també l’Antologia general de la poesia catalana (1979) i Ocho siglos de poesía catalana (1969). Per a l’Enciclopèdia, Poesia, realisme, història (1965) aprofundeix la teoria del realisme i n’és, alhora, l’última manifestació, i el pròleg que va escriure el desembre del 1967 per a l’Obra poètica d’Espriu en mostra ja la crisi. La tercera etapa comença el 1968: amb la lectura dels estructuralistes, sobretot de Barthes, Castellet arriba a la idea que «cada autor demana la metodologia que millor ajuda a explicar la seva obra», en paraules de l’Enciclopèdia. D’aquí surten Josep Pla o la raó narrativa (1978), premi Josep Pla, i Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971), premi Taurus. A Pla hi va tornar a Pla, un esbós biogràfic (1981), i a Nueve novísimos poetas españoles (1970) volia assenyalar, segons la mateixa font, els canvis de la nova poesia espanyola.

Els escenaris de la memòria, el llibre de memòries que Castellet va publicar el 1988, havia guanyat el 1987 el premi Joanot Martorell i que després va obtenir la Lletra d’Or; l’Enciclopèdia remarca que, explicant la seva amistat amb diversos escriptors, hi dona claus de la seva pròpia evolució intel·lectual. Memòries confidencials d’un editor. Tres escriptors amics (2012) és, segons l’AELC, un retrat personal i literari de Montserrat Roig, Baltasar Porcel i Salvador Espriu, i un dietari que havia escrit molt abans, Dietari de 1973, no el va publicar fins al 2007. Entre els reconeixements que va rebre hi ha la Creu de Sant Jordi (1983), la Medalla d’Or de la Generalitat i el Premio Nacional de las Letras (2010). Va néixer a Barcelona el 1926 i hi va morir el 2014.