Joan Mas i Vives

Qui és Joan Mas i Vives

El Diccionari del teatre a les Illes Balears, que Joan Mas i Vives va dirigir, es va publicar en dos volums, el primer el 2003. El pòrtic que Toni Terrades va fer per a l’AELC en considera la direcció «d’especial rellevància per a la historiografia literària», tant de les Illes com de tota la literatura catalana, i hi associa dos premis: el Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear del 2006 i el Crítica Serra d’Or de teatre, que també dona l’Enciclopèdia Catalana. La càtedra Joan Ramis i Ramis, creada el 2005, en va ser la continuació segons el pòrtic, que en presenta Mas i Vives com a director científic. Al teatre ja hi havia dedicat la tesi, que va presentar el 1985 i que tractava de Mallorca al segle XIX. L’Institut d’Estudis Catalans va donar el premi Jaume Massó i Torrents al llibre que en va derivar, El teatre a Mallorca a l’època romàntica (1986).

Al costat del teatre, l’Enciclopèdia li reconeix l’especialitat de la poesia contemporània. D’aquest camp és Domini fosc (2003), que aplega articles sobre Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez i Josep Maria Llompart; ja el 1982 havia publicat Reflexions sobre poesia catalana. De l’obra literària de Miquel Costa i Llobera en va dirigir l’edició crítica, i en va preparar ell mateix el volum que obre la sèrie, Poesies. 1885. Com a editor crític, l’Enciclopèdia també li atribueix l’Obra poètica de Tomàs Aguiló i Forteza (1993) i les Poesies de Josep Togores i Sanglada (1995), autor sobre qui el 1994 havia publicat una biografia, segons el pòrtic. El 1980 havia adaptat a la llengua actual El llibre de les bèsties, de Ramon Llull, i el 2000 va ser un dels responsables, amb Joana M. Matas i Antoni Mut, de l’edició facsímil del Cançoner Aguiló.

Kabul i Berlín a l’últim segon, la primera novel·la que va publicar, va quedar finalista del premi Sant Jordi del 2011 i es va publicar el 2012. Nascut a Maria de la Salut el 14 de juliol de 1951, es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1975. A la Universitat de les Illes Balears va obtenir el 1993 la càtedra de filologia catalana, i el 1999, segons l’Enciclopèdia, en va passar a dirigir el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. La mateixa obra li atribueix articles a Lluc, a Randa i a Serra d’Or, a més de col·laboracions en diaris, i el situa en el consell de redacció de Reduccions i de Llengua & Literatura.