Miquel Àngel Vidal Pons

Qui és Miquel Àngel Vidal Pons

El 2012, als cinquanta anys, Miquel Àngel Vidal Pons es va doctorar en filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears amb una tesi sobre Llorenç Moyà, Llorenç Moyà: Vida i literatura (poesia i prosa). Ho diu la biografia de l’AELC; les pàgines de l’associació, fetes amb documentació de l’arxiu de l’autor segons el crèdit del pòrtic, són la font de tota aquesta fitxa. Segons la mateixa biografia, havia començat la tesi quan publicava els primers llibres, i l’any després del doctorat va sortir la seva biografia de Moyà, La tebior dels dies (2013). Abans ja n’havia editat les Memòries literàries (2004), i la biografia en compta tres edicions més vinculades als actes dels vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptor, el 2006; el pòrtic hi afegeix edicions crítiques de les Gloses d’Un Xafarder i de la Poesia escollida. Un altre escriptor, Antoni Vidal Ferrando, és el tema d’un llibre-entrevista, Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor (2021), i d’un volum biogràfic, Antoni Vidal Ferrando per Miquel Àngel Vidal, que l’AELC va publicar el 2024.

El batec de la fosca, la primera novel·la, la va publicar Quaderns Crema el 2001. De les següents, Encara que sents com creix la nit va guanyar el premi Pollença, La mort de Marat l’Armand Quintana i El jardí de les Hespèrides (2008) el Vila de Lloseta; aquesta última, traduïda a l’anglès per Pierre Vandelac, es va publicar al Canadà el 2010 com a The Garden of the Golden Apples. La ciutat de les ànimes, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la, va sortir el 2016, i ell mateix en va fer la versió castellana, publicada el 2017. En castellà va publicar la novel·la Todos los mares, todas las tierras (2021). Dels reculls de contes, La mesura de les coses va obtenir el Roc Boronat, Distàncies curtes el Pare Colom de narrativa i El mètode de composició (2019) el Ciutat de Xàtiva Blai Bellver; ja jubilat, va publicar Una lliura de carn (2023) i L’impacte dels meteorits (2024).

Al teatre, La nit de glòria d’AM va guanyar el premi de teatre d’Alzira el 2010, El bosc de Birnam el Pare Colom de teatre del 2015 i Tebes el Joan Guasp del 2019. D’aquestes obres, la biografia en dona xifres d’escena: entre el 2013 i el 2022, El bosc de Birnam va tenir quatre muntatges i catorze funcions, i La nit de glòria d’AM, tres muntatges i nou funcions, en teatres de les Balears, Catalunya i València. També va traduir al català Clitemnestra, l’adaptació que Agustí Villaronga va fer de House of Names, de Colm Tóibín, per a un muntatge del Teatre Principal de Palma del setembre del 2020. Els articles que escrivia a l’Ultima Hora es van reunir a El fill del segle (2006) i Res no és el que sembla (2008). La biografia li compta trenta-sis cursos com a professor de secundària, fins que es va jubilar el setembre del 2022, i el 2001 també va ser professor associat a la UIB; s’havia llicenciat en filologia hispànica el 1986. Va néixer a Binissalem el 25 de març de 1962.