Escriptor nascut a Castelló de pares mallorquins i vinculat sempre a Mallorca. Des dels anys setanta busca formes noves i fa de l'escriptura un tema de la seva obra. Poeta i narrador, autor de L'adolescent de sal i d'Excelsior o el temps escrit, ha rebut la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
El debut narratiu, premi Prudenci Bertrana, que la censura va tenir prohibit dos anys. L'Enciclopèdia hi veu el text clau del textualisme dels setanta i un llibre que «trenca amb qualsevol visió tancada de la novel·la com a gènere».
Guanyadora del premi de la Crítica i del Ciutat de Barcelona. Tres històries barroques que s'acaben entrecreuant, dues de les quals passen a Mallorca.
Carpe Momentum
Com passes d'ocell a l'aire
Matèria de cos
Notes de temps i viceversa
Paraula de poeta
Som l'altre
The blazing library
Puta Marès (ahí)
Cap-cap: de Dürer als cèsars
Els missatgers no arriben mai
L'ull Gaudí
Mallorquins a Barcelona
Self-service
Passes per Palma
Biel Mesquida, nom literari de Gabriel Mesquida i Amengual, va néixer el 9 de gener de 1947 a Castelló de la Plana, de pares mallorquins, i és a Mallorca, i en menor grau a Barcelona, on ha fet la vida i l’obra. Ell mateix recorda que ja llegia als dos anys, i Ferrater, Foix o Espriu els va trobar ben aviat a la biblioteca de la mare. L’adolescència la va passar entre lectures de poesia a casa de Josep M. Llompart i unes classes de català gairebé clandestines. Es va llicenciar en biologia el 1969 i, més endavant, en ciències de la informació.
L’AELC considera decisius per a la seva formació els anys de revolta al voltant del maig del 68. El Taller Llunàtic és l’exemple que dona l’Enciclopèdia dels grups renovadors, d’esperit contracultural, on es va moure a la Mallorca dels setanta; i des dels primers llibres, hi afegeix, la recerca de formes noves i la reflexió sobre el mateix acte d’escriure hi són constants. El 1974 va publicar clandestinament el primer llibre de poemes, El bell país on els homes desitgen els homes, i l’any següent va aparèixer L’adolescent de sal, premi Prudenci Bertrana, que la mateixa Enciclopèdia considera el text més representatiu del textualisme català d’aquella dècada.
La narrativa ha continuat amb Self-service, Puta Marès (ahí), escrita amb Quim Monzó, Excelsior o el temps escrit (1995), que va guanyar el Ciutat de Barcelona i el premi de la Crítica, Vertígens, premi Ciutat de Palma, T’estim a tu, Camafeu, Els detalls del món o Llefre de tu (2012), i la poesia amb The Blazing Library o Paraula de poeta. Més recentment ha publicat Encarnacions (2022), un recull de cent contarelles, i les memòries Passes per Palma (2023). L’AELC hi destaca un «llenguatge poètic exuberant -gairebé desmesurat-» i el té per un autor lluitador per haver denunciat com van canviar les Balears als anys seixanta i setanta.
Ha treballat a la Gran enciclopèdia catalana, on va portar la secció de biologia, ha dirigit la col·lecció Ucronia, vinculada a El Viejo Topo, i entre el 1984 i el 1996 va dirigir el servei de comunicació de la Universitat de les Illes Balears. Va ser coguionista d’El mar, la pel·lícula d’Agustí Villaronga basada en l’obra de Blai Bonet del mateix títol, i dirigeix el Festival de Poesia de la Mediterrània. Ha col·laborat a Lluc, Els Marges, Diario de Mallorca o El País. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2005 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2026.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.
