Raimon

Qui és Raimon

Que Raimon rebés el 2014 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser, segons la biografia que li dedica l’AELC, «la primera vegada que un cantant rebia un premi literari d’aquesta magnitud». Catorze anys abans, l’associació l’havia nomenat soci d’honor «en reconeixement a la seva trajectòria com a escriptor» i per la feina de donar a conèixer fora del país els clàssics de la literatura catalana. Poemes i cançons (1973), amb pròleg de Manuel Sacristán, aplegava les lletres de les cançons que havia escrit fins llavors; després en van sortir dos reculls més, D’aquest viure insistent (1986) i, set anys més tard, Les paraules del meu cant, prologat per Joaquim Molas, on l’Enciclopèdia Catalana diu que hi ha «tant els poemes propis com els d’altres autors que ell ha musicat i cantat».

En prosa, l’AELC classifica com a dietari Les hores guanyades (1983), on hi ha reflexions sobre el moment polític i el record del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, que l’havia agafat enmig d’una gravació; l’Enciclopèdia el defineix com un volum «entre biogràfic i assagístic» i en registra la versió revisada del 2012, La vida immediata. 1981. Diari de treball. Empúries, que va editar Punxa de temps (2024), explica que és una tria de textos dels seus dietaris de la segona meitat dels anys vuitanta, i que Personal i transferible (2023) n’havia cobert el començament de la dècada; l’editorial hi destaca episodis com la relació amb Pete Seeger o els darrers dies amb Salvador Espriu. El 1992, segons l’AELC, va presentar a TVE-Catalunya Literal, un programa sobre llibres.

Les cançons amb què es va donar a conèixer, a partir d’Al vent el 1962, eren de lletra i música seves, segons l’Enciclopèdia, però una part de la seva obra la va construir sobre poemes d’altres. El disc Cançons de la roda del temps (1966) posava música, segons l’AELC, a tota la part central d’El caminant i el mur, de Salvador Espriu, i d’Ausiàs March va cantar, entre d’altres, Veles e vents. Va musicar també Pere Quart i clàssics com Joan Timoneda, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda i Joan Roís de Corella. Va estudiar història a la Universitat de València, on es va llicenciar, i es va acomiadar dels escenaris el 28 de maig de 2017 al Palau de la Música Catalana. Va néixer a Xàtiva el 2 de desembre de 1940 amb el nom de Ramon Pelegero i Sanchis.